Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

15 ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ

Fa 15 anys i sembla que fou ahir. Els qui vam viure la mort de Guillem no l’hem oblidat ni un sol dia. No ens deixen. No podem i no deguem, ja que l’actualitat tristament ens retorna al passat, a aquells anys d’Acción Radical, dels concerts nazis i les caceres a immigrants, homosexuals i rojos

divendres 11 d'abril de 2008

CRÒNICA I FOTOS DE LA MANIFESTACIÓ A BURJASSOT EN HOMENTGE A GUILLEM

WilaWeb

VIDEO WilaWeb

DIUMENGE, 13/04/2008 - 06:00h

Un miler de persones recorden Guillem Agulló a Burjassot

Una manifestació va denunciar ahir la impunitat dels grups feixistes Un miler de persones es van manifestar ahir a Burjassot (l’Horta Nord) per recordar Guillem Agulló, el jove militant de Maulets assassinat ara fa quinze anys per membres d’un grup d’extrema dreta espanyolista. A la marxa, encapçalada per una pancarta que deia ’15 anys sense Guillem’, hi van participar, entre altres, els pares i amics del jove mort; Toni Gisbert i Núria Cadena, d’ACPV, el cantant d’Obrint Pas, Xavi Sarrià, el músic Titot, i membres de moviments socials del país.

El pare d’Agulló, en declaracions a VilaWeb, ha denunciat la impunitat amb què actuen els grups d’extrema dreta al país. Segons l’informe Raxen, al País Valencià hi ha localitzats 600 grups feixistes. En el parlament que s’ha fet després de la marxa, Empar Salvador, presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, ha denunciat la llibertat i impunitat amb què actuen aquests grups. També s’ha recordat el jove Carlos Palomino, que fou assassinat al metro de Madrid per un membre d’un grup d’extrema dreta.

Ahir va fer quinze anys que el jove antifeixista militant de Maulets Guillem Agulló fou assassinat per un grup de joves d’extrema dreta espanyolista a la vila de Montanejos, a l’Alt Millars. Per mantenir ben viu el seu record, diverses associacions han organitzat actes de commemoració per tot el país: a Burjassot, la vila natal d’Agulló, hi van tocar anit Obrint Pas, La Gossa Sorda i Feliu Ventura.

A Ibi, a la comarca de L’Alcoià, a Capellades, a l’Anoia, i altres poblacions també hi ha hagut actes.

Contra la impunitat dels grups feixistes

Quinze anys després de la mort d’Agulló, cap dels autors és a la presó. L’autor material de la mort, Pedro Cuevas, només va ser quatre anys tancat, dels setze que havia de complir, i fins i tot va presentar-se a les eleccions municipals del 2007 a les llistes d’un partit d’ultra-dreta. Precisament, els organitzadors dels actes en record seu volen denunciar també la impunitat del moviment feixista al nostre país.

La blocosfera s’ha organitzat per recordar el jove amb un bàner reivindicatiu: ’15 anys sense Guillem Agulló, ni oblit ni perdó’. Vegeu a continuació l’extensa llista de blocs que parlen del quinzè aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló.

Concentració al barri de Gràcia de Barcelona

Divendres al vespre, un centenar de persones van concentrar-se a la plaça Rius i Taulet per recordar Guillem Agulló i denunciar la llibertat amb què actuen els moviments nazis a casa nostra.

WilaWeb

per Maulets

Email: internet (nospam) maulets.org (verificat)

Adreça: http://www.maulets.org

12 abr 2008 08:39:43

Aquesta vesprada centenars de persones s’han manifestat pels principals carrers de Burjassot per recordar el 15é aniversari de l’assassinat del jove militant de Maulets: Guillem Agulló i Salvador. Durant la manifestació s’han corejat lemes com ara: "Guillem Agulló: ni oblit ni perdó","Guillem Agulló:la lluita continua","Visca la lluita antifeixista" o "Carlos, germà: la lluita continua" (en record al jove castellà Carlos assassinat a Madrid el passat 11 de novembre). A més en moment concret de la manifestació, dues companyes de Maulets han col·locat una placa amb el nom de Guillem Agulló i Salvador i la data del seu assassinat en un dels carrers per on passava el recorregut. Posteriorment, s’ha celebrat un acte d’homenatge a la mateixa Plaça de l’Ajuntament que ha comptat amb la lectura d’un manifest unitari llegit per la presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià: Empar Salvador i que ha estat sotasignat per gairebé 30 col·lectius: entre ells el mateix Fòrum per la Memòria, Maulets, la Intersindical Valenciana, Endavant, el SEPC, Alerta Solidària, Ca Bassot i un seguit de col·lectius, ateneus, organitzacions.... Al mateix temps, s’han realitzat diferents mostres de cultura popular: entre elles bastoners, muixerangues, castell de focs, una coral que ha interpretat el cant a Miquel Grau de Al Tall.... Aquest acte ha finalitzat amb el cant de la Muixeranga i un crit ben fort per no oblidar Guillem Agulló i la lluita que el jove portava a terme i que el va dur al seu assassinat.

Amb aquests actes, des de Maulets volem recordar aquest 15é aniversari de l’assassinat del jove de Burjassot i que avui, 15 anys després, els feixistes mantenen la mateixa impunitat que aleshores. Casos com els darrers apunyalament produïts a Castelló i a València,les constants agressions patides per homosexuals, immigrants, independentistes, anarquistes.... : recordem que al País Valencià es denuncien més de 600 agressions xenòfobes i feixistes són sols unes poques mostres del que són capaces de fer els feixistes i de la impunitat policial i judicial amb la qual aquests grups compten.

Davant d’aquesta situació des de Maulets volem deixar clar que sols l’organització i la lluita per enderrocar el capitalisme i el feixisme ens duran a poder acabar amb aquesta xacra social. Una xacra que sols podrem acabar amb ella amb la lluita diària i constant per aconseguir una societat sense classes, igualitària i on els Països Catalans puguem tindre el dret a poder decidir el nostre futur com a poble.

Des de Maulets, valorem de manera molt positiva aquests actes d’homenat així com els actes que s’han realitzat arreu dels Països Catalans al llarg d’avui: Girona, Gràcia, Reus, Capellades, Badalona.... i el resultat que ha tingut la crida per omplir la xarxa d’internet amb articles d’homenatge a Guillem i que al llarg del dia d’ahir vàrem poder observar.

Mira també:

http://www.maulets.org/imatges/P103... http://www.maulets.org/imatges/P103...

INDYMEDIA BARCELONA

MANIFEST UNITARI

15 anys sense Guillem Agulló: ni oblit, ni perdó!

15 anys son molts anys. Son massa anys. Sobretot perquè fa 15 anys que ens furtaren una part de cadascú de nosaltres. Una part que mai, irremediable i desesperadament, podrem recuperar, i que ens deixa nus davant la certesa que el mon que ens envolta és moltes vegades injust, cruel i miserable.

Fa 15 anys que uns criminals vils i covards ens deixaren sense el nostre company, amic, fill, germà: Guillem Agulló i Salvador. Només tenia 18 anys. Era massa jove perquè li segaren una vida completa, com també feren amb els seus amics i la seua família: Carmina, Betlem, Carme i Guillem. Ells son les veritables víctimes d’aquest fracàs que alguns volen anomenar democràcia. Nosaltres lis oferim tota la nostra estima i el nostre cor. Perquè sense ells el somni no seria possible.

Maleïda aquella data fosca d’abril del 1993 i maleït aquell fosc racó del poble de Montanejos on un grup d’espanyolistes neonazis organitzats compliren amb les ordres dels botxins de la justícia, de la tolerància, de la llibertat. Compliren amb les directrius d’un estat i un sistema que volia, i vol, tancar ferides passades amb cal viva sobre els nostres companys, la nostra història, la nostra memòria.

Avui, 15 anys desprès, cal continuar cridant ben fort que aquell va ser un crim polític i d’estat, que va comptar amb la complicitat i justificació de polítics feixistes, de periodistes feixistes i de jutges feixistes. I aquest crit mai el faran callar mentre no aconseguim reparar la memòria de Guillem amb justícia i veritat. La mateixa justícia que ens ha mancat pels milers d’ assassinats i represaliats pel franquisme i postfranquisme actual. La mateixa justícia que els mancà a Miquel Grau, a Davide, a Martí Marcó, a Roger... i a tants d’altres invisibles per institucions i governs.

La nostra tasca avui passa per recordar i lluitar per la memòria dels nostres companys. Però cal ser ben conscients que el millor homenatge que els podem oferir és el de recollir el seu testimoni de combat aferrissat per unes idees, per uns valors de justícia i llibertat, d’emancipació i solidaritat, de defensa d’una terra, d’un poble maltractat com a nació i explotat com a classe. Una lluita, en definitiva, antifeixista i solidària.

Aquesta lluita és fa més necessària encara en aquests dies en els que el feixisme i el nazismo reviscolen més que mai, amb agressions, bombes, atacs i pallisses. Feixisme amb cara i ulls, amb partits legals per al sistema com son España 2000 o Alianza Nacional, partits que compten amb militants tan “inofensius” com José Luis Roberto o Pedro Cuevas, assassí material del Guillem. Partits i grups que, malauradament, aprofiten la impunitat que els ofereix policia i jutges en el seu camí d’odi i violència.

No podem perdonar. No hem d’oblidar. Perquè a Guillem el mataren per ser independentista, antifeixista i anticapitalista, per ser un maulet, a un estat on eixe és un delicte amb una condemna massa cara. Odien allò diferent a ells. Odien els anhels i els vents de rebel•lia i dignitat. Nosaltres estimem tot el que això representa. Tant de bo Guillem puguera estar avui entre nosaltres, al seu poble: a Burjassot. I tant de bo poguérem esborrar del nostre mon totes les idees i persones que escampen el seu fastigós tuf a intolerància, racisme i feixisme. I tant de bo no haguérem de témer l’alba del dia amb la nit més llarga, la nit del maleït ball de morts.

Han passat 15 anys ja. Però poden passar 20, 25 o 100. Guillem sempre serà ben present al nostre cap i al nostre cor. A la memòria d’aquest poble rebel i digne que es resisteix a la rendició.

Eixa és la nostra tasca, la responsabilitat de totes nosaltres: continuar mantenint viva aquesta flama de llibertat. Perquè mai es trobe sol. Perquè aquest no siga el darrer somriure.

Guillem Agulló: la lluita continua! Ni oblit, ni perdó!

Signen: Maulets, Assemblea Terra, Ateneu Popular de El Carme, Ateneu "Arrels" de Beniarrés, Ateneu "La Forca" de Carcaixent, Centre Social "Terra" de Benimaclet, Fòrum per la Memòria del País Valencià, Endavant, Alerta Solidària, COS, Espai País Valencià, Ca Bassot de Burjassot, Ca Revolta, La Canterella de Godella, Assemblea de valencians i valencianes de Montcada, Antifeixistes de l’Horta, Antifeixistes.org, Acció Popular Contra la Impunitat, C.A.T, Assemblea de Joves de Pego, Col•lectiu Arrels de la Marina, Casal Popular de Castelló, Grup de Muntanya Viarany, Assemblea de veïns de Benimaclet, Col•lectiu Estrella Roja de Benimaclet, Coordinadora Antifeixista Intercomarcal, Colla de Dimonis de Benimaclet, C.S.A. "El Montó" d’Alcàsser, Intersindical Valenciana, SEPC.

País Valencià, abril de 2008. Equip de Redacció d’antifeixistes.org

El proper 12 d’abril es compleixen 15 anys de l’assassinat del jove antifeixista i militant de Maulets de Burjassot Guillem Agulló i Salvador, que ha marcat la història recent de la lluita contra el feixisme al País Valencià. Des d’antifeixistes.org hem decidit retre-li homenatge amb aquest dossier especial, rescatant tot l’arxiu de notícies sobre el judici i tot el que ha envoltat aquests anys el cas, i recordar que la seua memòria, igual que la seua lluita i la nostra constància, continuen ben vives. Malauradament, la bogeria nazi i feixista també continua, així com la impunitat dels agressors, com demostren els darrers episodis de violència arreu del país. L’autor material de la mort de Guillem, Pedro Cuevas Silvestre, continua militant activament als moviments neonazis, i està a l’espera de judici pel Cas Panzer, el més gran contra l’extrema dreta a l’Estat. El jutge del Cas Agulló no va considerar cap motiu polític a l’assassinat de Guillem, i Cuevas tan sols va acomplir 4 dels 16 anys als que fou condemnat. Diversos actes commemoraran l’aniversari i tornaran a cridar ben fort la frase que ha marcat tota una generació:

GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT NI PERDÓ! LA LLUITA CONTINUA!

Fa 15 anys i sembla que fou ahir. Els qui vam viure la mort de Guillem no l’hem oblidat ni un sol dia. No ens deixen. No podem i no deguem, ja que l’actualitat tristament ens retorna al passat, a aquells anys d’Acción Radical, dels concerts nazis i les caceres a immigrants, homosexuals i rojos. Les velles ferides que no es curen bé mai cicatritzen, i la de Guillem és una que resta encara ben oberta. Ens agradaria poder dir que allò dels skinheads nazis, de les pallisses i els atacs queda ben lluny, que fou una moda passatgera dels ’90 que va seduir a uns quants joves sense expectatives que acabaren per desertar d’aquella bogeria. Però no és així. I no ho és perquè en el seu moment no es va prendre seriosament, no es va voler admetre el problema, es reduïa tot a baralles juvenils entre tribus urbanes, es despolititzava i s’esquivaven les responsabilitats, i ara tenim el que és conseqüència d’aquella hipocresia.

En només 17 anys, segons publica el darrer Informe Raxen que elabora Movimiento Contra la Intolerancia, s’han produït 75 assassinats coneguts a mans de l’extrema dreta per motius de discriminació i odi al diferent. Aquesta xifra, a la que se sumen les nombroses barbaritats que constantment van coneixent-se a través de la premsa protagonitzades per feixistes i neonazis, hauria de servir sense cap dubte perquè l’Estat prenguera mesures eficaces d’una vegada. Amagar la pols sota l’estora, aquesta és la política dels responsables, perquè no volen admetre-ho, perquè no els toca a ells, perquè tenen altres preocupacions com els grans esdeveniments o conservar la simpatia de la monarquia. Llavors si que s’apliquen. Cremen fotos del rei i en dos dies detenen els responsables, els jutgen i els cau una pena pròpia de l’edat mitjana. A València, un grup de nazis apunyala un jove que quasi perd la vida, a Castelló li graven una esvàstica a la cara a un altre jove, i ara apareixen videos d’ultres agredint i humiliant immigrants a Orriols, i no passa res. Només en el cas de la punyalada es detenen a 5 neonazis, que son deixats en llibertat el mateix dia, no suposen un perill, han estat apunt de matar un jove perquè sí, però no passa res, tonteries de xiquets. De les constants agressions a Castelló no se sap res, cap detingut, igual que de les bombes contra ERPV, BNV i CEAR.

15 anys després, el panorama no és gens esperançador pels defensors de la llibertat. Els partits ultres comencen a tindre regidors als ajuntaments, els camps de futbol continuen sent un paradís pels psicòpates, i les caceres continuen. Però, quin interès té l’Estat en conservar aquesta situació de setge, d’impunitat i de terror? Serà perquè als polítics i jutges de torn no els esguita la sang? Es pensen que als seus fills, als seus germans i cosins no els pot passar res? Es pensen que qualsevol dia no és el seu fill qui ha estat apunyalat al barri del carme? Què això només els passa als rojos, als punkis, als separatistes, als homosexuals o als immigrants? què faran doncs quan siguen ells o els seus les víctimes?

L’assassí de Guillem, Pedro Cuevas, fou caçat ara fa 3 anys per la Guardia Civil dins el marc de l’Operació Panzer ja que formava part de la organització neonazi Frente Antisistema (FAS), a la que van incautar armes de tot tipus, fins i tot un llençagrenades. Dos anys després, a les darreres eleccions municipals, el seu nom apareixia a la candidatura del partit neonazi Alianza Nacional per la localitat de Xiva, on viu el líder d’aquesta formació, Juan Manuel Soria, també implicat al Cas Panzer. La premsa se’n va fer ressó: l’assassí de Guillem, que no fou considerat que tingués motivacions polítiques per matar Guillem, apareixia sota l’esvàstica 14 anys després. Els fets ens donaren la raó. Un crim polític en majúscules, però clar, ara ja Cuevas havia complit la seua pena. Però ara, què passarà amb els nazis del FAS? Seran considerats associació il·lícita o banda armada? segons la Guardia Civil, s’organitzaven per apallissar immigrants, venien armes per internet i posseïen material bèl·lic amb gran capacitat destructiva. El judici està al caure. Hi ha una nova acusació popular, aquesta vegada de la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat, de la que formen part ajuntaments, partits, Ongs i associacions culturals. Molts ulls atents a les pel·lícules que ens vullguen contar jutges, periodistes i advocats defensors.

El judici del Cas Agulló ja fou una vergonya. A través del diari Las Provincias, llavors en mans de Mª Consuela Reyna, es criminalitzà la figura de Guillem, de tot el moviment independentista, els okupes del Kasal Popular, l’antifeixisme i tot aquell que advertia del perill neonazi. L’acusació popular es va retirar per la gran farsa que es cuinava als despatxos dels jutjats de Castelló. Estàvem bojos, veiem fantasmes, érem inclús igual que els nazis, però de l’altre extrem. Un discurs malaurat que des dels governs i responsables de torn es repeteix cada vegada que ocorre una desgràcia similar. Quan assassinaren a Carlos Javier Palomino a Madrid el passat novembre, irremeiablement, miràrem enrere i vam vore el cas d’en Guillem. I els mateixos discursos, les mateixes paraules buides i les mateixes mentides. I què ha passat des d’aleshores? Que els neonazis i feixistes han vist que a l’Estat espanyol tenen carta blanca per fer el que vullguen, i així han continuat, amb més punyalades, més atemptats i més caceres, sense cap represàlia.

La llei a més, mima els racistes. Absolen un dels màxims difusors d’aquestes tesis, Pedro Varela, propietari de la Llibreria Europa, i permeten que porte a oradors com David Duke, vetat a la resta de països "civilitzats". La Llei de Partits no alcança als qui defensen la qüestió racial als seus programes, ni als qui assenyalen els immigrants com el major problema de l’Estat, permetent que gran part de la joventut desencantada acabe seduïda pels discursos apocalíptics i discriminatoris, i quan apareixen videos de joves neonazis intentant cremar dos immigrants que dormien en un cotxe, ens preguntem com algú pot tindre aquestes cruels i males idees. A Pamplona detenen 50 ultres de Yomus armats amb ganivets, pals, petards i boles de billar. Havien provocat disturbis contra els seguidors de l’Osasuna, i la policia els va caçar. Els van pujar a l’autobús i els van tornar a València, a dormir tranquil·lament a casa.

Per molt que s’amague amb eufemismes de gamberrisme, vandalisme o rivalitat entre tribus urbanes, el problema està ací. El perill què qualsevol de nosaltres i vosaltres siga víctima de l’odi, tolerat per uns i promogut per altres continua. Però on està el límit? Quants morts fan falta sobre la taula perquè els responsables polítics i judicials es prenguen en serio aquest càncer? Només amb la creació de la Fiscalia especialitzada en delictes d’odi que promouen diverses ongs, dotarien d’una protecció necessària a totes aquelles víctimes que avui dia estan totalment desemparades, que fins i tot ni denuncien per por a represàlies, per sentir-se indefenses davant els violents. Mentre, les xifres van creixent, i el País Valencià continua al capdavant de l’Estat en agressions feixistes. Fets aïllats que si els ajuntem, formen quasi un continent, per molt que intenten amagar-ho.

És per això que cal reivindicar el simbolisme que el Cas Agulló te. Pel gran frau que significà a la "democràcia" que intenten vendre’ns, a les llibertats i a la justícia, i per la vigència dels seus ideals, dels nostres, i del nostre compromís amb la lluita contra els imbècils que pretenen retornar-nos a les cavernes i colpejar-nos, com si no hagueren tingut prou amb els darrers 70 anys. Així, fins que no s’acabe d’arrel amb els qui promouen i executen l’odi, no pararem. Continuarem lluitant amb totes les nostres forces, sense perdre la il·lusió ni el somriure, sense oblidar i sense retrocedir.

Antifeixistes.org

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0