Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

REUTERS. François Musseau, sábado 11 de agosto de 2007

Ahora es el Diario LIBERATIÓN de París, quién se hace eco de la grave afrenta que supone para las víctimas del franquismo y sus familias la construcción del macrosantuario

El estupor, la repulsa y la indignación van extendiéndose por la construcción del "macrosantuario" en memoria de "las víctimas inocentes de la Santa Cruzada" por parte del Arzobispado de Valencia, con la ayuda de fondos públicos. Nadie entiende que en un país del continente europeo, tan castigado por la acción del fascismo, se dedique un monumento a la memoria de "mártires" que apoyaron el golpe de estado criminal contra el legítimo gobierno de la II República, con el resultado de centenares de miles de muertos. Primero fue el Diario LA REPÚBLICA de Italia, ahora es el Diario francés LIBERATIÓN quien se hace eco de esta grave afrenta a las víctimas del franquismo y sus familias, a los que hay que sumar otros países como Brasil, Alemania y Bélgica, en una ya internacionalización del estupor. Hay que añadir, que en menos de 15 días , y teniendo en cuenta que estamos en Agosto, el Arzobispado y el Ayuntamiento de Valencia, han recibido ya más de dos mil cartas de repulsa por la construcción de este edificio, pidiendo además, la devolución de los terrenos a la ciudad para ser utilizados para equipamientos y servicios públicos, de los que tan necesitados está el País Valenciano: niños y niñas en barracones de obra habilitados como centros de enseñanza ante la falta de edificios, personas mayores muriendo solas, en sus domicilios sin asistencia, por falta de residencias...

diumenge 12 d'agost de 2007

L’homenatge actiu del clergat espanyol als seus "màrtirs". Reuters.

L’arquebisbe de valència defensa un projecte de santuari per als religiosos morts pels republicans durant la guerra civil. François Musseau, dissabte, 11 d’ agost 2007

A més de l’espectacular Ciutat de les arts i de les ciències de l’arquitecte Calatrava, els turistes aviat podran admirar a València un monument a major glòria del nacionalcatolicisme tan estimat per Franco. El santuari dels màrtirs valencians, els treballs del qual són a la primera fase, no passarà desapercebut: construït sobre els enderrocs de la fàbrica química Cross, emplaçada idealment, (prop de la mar i de lauditori Hemisfèric), aquest temple de 3.000 m2 serà recobert per rajoles multicolors. L’édifici servirà com a parròquia i podrà acollir prop de 900 fidels, però la seva raó de ser és sobretot simbòlica destinada a dividir els Espanyols : ret homenatge als centenars de religiosos valencians assassinats al principi de la guerra civil (1936-1939) per milícies anarcocomunistes.

Pacte de sang. Després del Cop d’Estat del general Franco de juliol 1936, l’Església no va trigar gens a aliniar-se amb el Caudillo, cosa que exacerbà l’anticlericalisme dels defensors de la Segona República, nascuda al 1931. Des de l’estiu del 1937, la jerarquia catòlica signava un pacte de sang amb el dictador, una aliança que no va suscitar després un "mea culpa" entre els prelats. Amb l’excepció notable del cardenal Tarancón, als anys 70 (qui amenaçà dues vegades Franco amb l’excomunió), els responsables de l’episcopat ne es van desmarcar mai netament de la dictadura.

En el mateix moment en què el govern socialista de Zapatero pensa presentar a votació -al setembre- una llei en favor de les víctimes del franquisme, aquesta iniciativa intenta precisament anar-hi en contra. El seu autor, l’ultraconservador arquebisbe de València, Agustín García-Gasco, sembla que ha volgut organitzar una traca abans de jubilar-se. Amb la benedicció de les autoritats eclesiàstiques de Madrid, aquest memorial vol ser el símbol de les “persecucions religioses” dels anys 30 -l’episcopat espanyol estima que 6.832 religiosos, dels quals 4.184 capellans i 12 bisbes, van ser morts aleshores. Des d’aquell moment l’Església treballa sense pausa perquè aquestes víctimes siguen reconegudes com a “màrtirs”, per a la qual cosa cal haver estat morts “per odi a la fe”.

Aquesta feina, impossible dins el Concili Vaticà II (els papes Joan XXIII i Pau VI detestaven Franco), ha estat facilitada amb l’arribada de Joan Pau II (gràcies al qual el fundador de l’Opus Dei, Escrivà de Balaguer, va ser canonitzat, a l’octubre del 2002), i després per Benet XVI. El 2001, 226 religiosos valencians morts durant la guerra civil van ser beatificats. Fa dos anys, el Vaticà va donar la unció de canonització a uns altres 250 frares de la regió, morts també pels “rojos”. A finals d’octubre 498 religiosos espanyols seran beatificats a Roma.

Aquest polèmic santuari s’erigeix en nom d’aquest “màrtirs” i serà visible des del riu Túria, el mar i el futur circuit de Fórmula 1, i la seva construcció serà confiada a dos famosos arquitectes, Ordura i Aloy. Els nombrosos opositors a aquest projecte denuncien una col.lusió entre l’arquebisbat de València i l’ajuntament -a mans dels conservadors del PP- que ha cedit terrenys altament cobdiciats pels promotors immobiliaris.

Braç de ferro. Per al Fòrum de la Memòria històrica, a València, el santuari suposa una doble provocació. Aquesta associació, que defensa la memòria de centenars de milers d’Espanyols víctimes del franquisme (assassinats, empresonats o forcats a l’exili), està enfrontada des de fa mesos amb l’ajuntament. Aquest vol estendre l’actual cementiri sobre una gegantesca fossa comuna a la qual, segons el Fòrum, jauen 26. 500 republicans afusellats pels franquistes. A la primavera, un tribunal va donar la raó al Fòrum. «Quin escàndol, s’indigna la presidenta, Amparo Salvador. Se’ns posa pals a les rodes per protegir la fossa comuna. Per contra, els poders públics ofereixen en safata una basílica per honorar uns màrtirs que, sota el franquisme, havien rebut ja un homenatge oficial !» Sota les regnes del Caudillo, fins al 1975, el sabre i l’aspersori feien bona combinació. Franco havia destinat fortunes per donar una sepultura digna a tots els «caiguts per Déu i per la pàtria», els militars en particular, però també els capellans, religiosos i bisbes. «Durant el franquisme, hi havia innombrables seguicis religiosos en memòria dels màrtirs, que travessaven solemnement ciutats i pobles cap als cementiris i les capelles, recorda l’historiador Julián Casanova. Però, per a l’Església, això no era prou : calia també ¬beatificar-los.»

Aquest zel clerical es manifesta avui amb més força en la mesura que l’episcopat espanyol està en guerra oberta contra el govern Zapatero, acusat de «treballar en favor del mal» i de promoure reformes «degradants» - drets dels homosexuals, facilitació del divorci, investigacions sobre les cèl.lules mare, fi del catecisme obligatori a l’escola...

Lloc de culte. El projecte de llei sobre la «memòria històrica», que serà votat a la tardor, ha desencadenat especialment la ira dels bisbes. Preveu reparacions morals per a les víctimes del franquisme et llurs descendents, l’eradicació dels símbols de l’antic règim (noms de carrers, estàtues...) i, probablement, el canvi d’status del Valle de los Caídos), mausoleu i lloc de culte de Franco, situat a una cinquantena de quilòmetres de Madrid. Sota l’impuls dels partits d’esquerres, la basílica del Valle de los Caídos podria ser transformada en museu.

Un canvi al qual s’oposen ferotgement el Partit popular, els nostàlgics del franquisme, i també l’episcopat. «L’Església espanyola no ha trencat mai clarament amb la dictadura, prossegueix l’historiador Julián Casanova. El problema no és pas que ella honore els seus màrtirs, cosa que és un dret legítim. El que no és acceptable, és que seguisca sent l’única institució que, en ple segle XXI, defense la memòria dels vencedors de la guerra civil i continue humiliant les famílies dels vençuts.» A València, un home polític local, Enric Capilla, que es diu alhora «catòlic i d’esquerres», està convençut que el santuari dels màrtirs valencians no augura res de bo: «En lloc d’edificar des monuments polèmics que reobriran ferides, l’arquebisbe hauria de preocupar-se per les seues esglésies buides.»

VER LIBERATION

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0