Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

Fòrum per la Memòria del País Valencià. 25 d’abril de 2013

Avui, 25 d’abril. Diada del País Valencià

"Quan ve el mal d’Almansa a tots ens alcança"! El terror exercit sobre el poble valencià per l’exèrcit del rei borbó Felipe V després de la Batalla d’Almansa, fou de tal magnitud, que en la memòria popular va quedar gravada a sang i foc aquesta frase que ha perviscut fins als nostres dies

dijous 25 d'abril de 2013

el rei borbó Felip V

Estarà així, cap a vall, mentre els borbons no demanen perdó al poble valencià pels crims comesos

¡quan ve el mal d’Almansa a tots ens alcança!

No s’ensenya en les escoles

com va esclafar un país,

perquè d’aquella sembrada

continuen collint fruits.

El 1701, Carles II va deixar en testament el tron de la monarquia hispànica a Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França. Tot i que l’imperi hispànic es trobava en declivi, les colònies americanes resultaven una font de riquesa cobejada. Quan Felip d’Anjou (Felip V de Borbó, avantpassat directe de Juan Carlos I) va ser coronat, Anglaterra, els Països Baixos i l’imperi germànic, alertats pel poder que adquiria França, s’uneixen en la Gran Aliança i declarar la guerra a França i Espanya. La qüestió dinàstica, però, era tan sols la cara visible d’un conflicte europeu en el qual el que estava en joc era l’equilibri de forces i l’economia. El Regne de Castella es va posicionar a favor de Felip V i del seu projecte absolutista i centralista, mentre que la Corona d’Aragó ho fa al costat de Carles d’Àustria, d’ideari constitucionalista i federalista. Al País Valencià, els austracistes s’organitzen al voltant del grup partisà dels maulets, integrat, sobretot, per les classes populars. Comença la Guerra de Successió.

El 25 d’abril de 1707 s’esdevé la Batalla d’Almansa (Albacete), i la guanya l’exèrcit de Felip V. Aquesta desfeta dels partidaris de Carles d’Àustria implica l’entrada de les tropes borbòniques a les comarques valencianes, que van cremar la ciutat de Xàtiva, amés de saquejar ciutats com Alcoi, Dénia o Alacant. Felip V guanya la guerra i hi imposa el decret de Nova Planta, mostra del centralisme politicoadministratiu absolutista. L’objectiu és liquidar els drets i les institucions de govern estatal de la Corona d’Aragó. Un dels eixos principals en el procés de transformació de l’estat iniciat pel borbó Felip V, i continuat pels seus successors, va ser la unificació cultural i lingüística: el català va deixar de ser oficial per primera vegada en tota la seua llarga història, es malda per introduir el castellà en la vida pública, especialment en el sistema educatiu, i es persegueix la toponímia autòctona.

La Batalla d’Almansa va ser l’inici d’unes dinàmiques culturals i polítiques que encara perduren. Per això, cada 25 d’abril, el poble valencià reivindica que, malgrat haver perdut aquella batalla, i haver passat per etapes històriques de profunda indigència identitària i col·lectiva, encara no ha perdut la guerra: troba les forces per rebel·lar-se contra unes normes imposades: “por justo derecho de conquista” i seguir treballant per un projecte social i nacional més just.

Lletra de la canço "Lladres" de Al Tall

Lladres que entreu per Almansa no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova en casa i des d’ella governeu.

Governeu de lladrocini i rapinyeu governant; sou fartons de vida llarga que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia ens el torneu a llevar; l’aparteu amb elegància com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància ens heu forçat a oblidar que si sentim buit el ventre és per manca de menjar.

No s’ensenya en les escoles com va esclafar un país, perquè d’aquella sembrada continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina dels antics oliverars que fa tendra la memòria i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova en casa i des d’ella governeu.

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0