Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

València, 24-2-2008

COMUNICAT DE LA XARXA CRISTIANA DE VALÈNCIA DAVANT LA "NOTA" DE LA CONFÈRENCIA EPISCOPAL

"No ens resulten creïbles aquells bisbes. Que no ens vinguen -en representació de l’Església Catòlica- a donar-nos lliçons de democràcia, quan ni l’Església com institució, ni els bisbes, són -en res- exemple de democràcia, ja que depenen de l’únic Estat, que no admet a les dones, en cap càrrec ni ha subscrit encara la Declaració dels Drets Humans".

dilluns 25 de febrer de 2008

UNA VEU MÉS, DAVANT LA “NOTA” DE LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL

En conèixer la “nota” de la Conferència Episcopal sobre les eleccions, han aparegut ja nombrosos comunicats de resposta. Segurament és bo que siga així, per visualitzar que, des de distintes posicions, i sense previ acord, es coincideix en gran part en la seu valoració. El llenguatge sibilí de la “nota”, on impartint “pura doctrina” tot el món ha captat el què no diu, denota l’ambigüitat, quan no cinisme, del què es diu i no es diu, i el què es vol dir i no es diu...

Sense entrar a analitzar el contingut, comentem solament alguns aspectes externs:

1.-Naturalment que respectem el dret dels bisbes a participar en la vida pública i la seua llibertat de expressió. Però lamentem que la seua veu no siga profètica i evangèlica, sinó partidista i interessada.

2.-No ens resulten creïbles aquells bisbes. Que no ens vinguen -en representació de l’Església Catòlica- a donar-nos lliçons de democràcia, quan ni l’Església com institució, ni els bisbes, són -en res- exemple de democràcia, ja que depenen de l’únic Estat, que no admet a les dones, en cap càrrec ni ha subscrit encara la Declaració dels Drets Humans.

3.-El Concili Vaticà II encarrega el “compromís temporal” als laics i laiques. Respecten els bisbes aquella autonomia dels seglars en l’Església i la seua llibertat de consciència i decisió. Tracte’ns com a persones adultes.

4.-Molts cristians i cristianes no ens sentim representats en aquelles manifestacions dels bisbes. No només perquè no han estat escollits democràticament per nosaltres, sinó perquè tampoc capten el sentir de gran part del poble de Déu. Així que preferim manifestar el nostre desacord amb les seues “proclames”.

5.-Vivim en una societat laica i plural. Ja basta d’enyorar el nacional-catolicisme, i de xantatges i amenaces al poder legítimament constituït. Més encara quan pareix que més defensen els seus privilegis de poder, que no el què haurien de defensar des de l’Evangeli: els interessos dels sectors més empobrits i oprimits de la nostra societat.

6.- És raonable, per tant, que reclamem l’autofinanciació de l’Església Catòlica i la revisió dels acords amb la Santa Seu. Volem un estat laic i ferm en la defensa dels drets de la ciudadania. L’Església, desprovista de poder i privilegis, guanyaria en lliberta i credibilitat evangèliques.

Demanem, en definitiva, a aquells bisbes, que mantinguen sempre l’Evangeli com a guia d’actuació: donem al César el què és del César.

24-2-2008

Xarxa Cristiana de València

ESGLÉSIA PLURAL

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0