Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

Jornada contra la Tortura. Projecció del documental "l’Operació Garzón contra l’independentisme català". València, 25 de setembre de 2012.

Centenars de persones desborden la capacitat del teatre Micalet en la Jornada contra la Tortura en València

L’acte fou un gran homenatge a totes les víctimes de la persecució, la repressió i la tortura, a mans de l’estat espanyol o de qualsevol altre, i de solidaritat amb totes les persones que continuen patint-les. CATALÀ/CASTELLANO

diumenge 30 de setembre de 2012

català/castellano

Jornada contra la Tortura. València, 25 de setembre de 2012.

Videos realitzats per Nelo Olmos

Àlbum de fotos

La presentació del documental "L’Operació Garzón” deixa xicotet el teatre Micalet de València

- Centenars de persones asisteixen a la Jornada contra la Tortura en València que va desbordar la capacitat del teatre el Micalet

- L’acte fou un gran homenatge a totes les víctimes de la persecució, la repressió i la tortura, a mans de l’estat espanyol o de qualsevol altre, i de solidaritat amb totes les persones que continuen patint-les

- Hi hagué un emocionat record a les víctimes del genocidi franquista i als caiguts de la transició i de la “democràcia”, crims que encara resten impunes, com els de Miquel Grau, Valentín González i Guillem Agulló.

- També es va recordar a Ramón García Sanz, Xosé Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo, Jon Paredes Txiqui i Ângel Otaegui que el dia 27 farà 35 anys foren assasinats pel franquisme.

- La projecció del documental “L’Operació Garzón contra l’independentisme català” ocupà l’espai central de la Jornada contra la Tortura

La història ha col•locat tothom al seu lloc

Al reportatge sobre la garzonada de 1992, algunes de les persones represaliades i víctimes de tortures durant la campanya de repressió contra l’independentisme dels Països Catalans, sempre amb la connivència del carismàtic jutge estrella, insistiren en aquest fet. El documental Operació Garzón contra l’independentisme català, de Llibertat.cat i Zeba Produccions, és un relat de tot aquest procés de la mà de les persones víctimes del reguitzell de detencions que, amb les Olimpíades de Barcelona’92 com a fons, buscaren silenciar, atemorir i desmantellar el moviment independentista català. Comptà amb la intervenció del propi Baltasar Garzón, que fa l’única cosa pel que sempre ha estat efectiu: justificar-se com a defensor de la pau i autopromocionar-se com a artífex de l’abandó de la lluita armada per Terra Lliure.

Hui, el jutge mediàtic ja està inhabilitat, a causa d’unes poques de les múltiples irregularitats que han caracteritzat el seu treball com a instructor del neoTOP. Lamentablement, no ha estat per instigar i utilitzar la tortura per a penjar-se una medalla. José Luís Corcuera, que estava al capdavant del Ministeri de l’Interior espanyol i, per tant, fou responsable màxim de l’aparell repressiu d’aquell any olímpic, caigué en desgràcia a causa dels abusos i del malbaratament de fons públics al caliu de la cultura del pelotazo. Rafael Vera, director de seguretat de l’estat, acabà en presó al costat del seu altre cap, José Barrionuevo, per malversació i per estar al darrere d’operacions terroristes del GAL com el segrest de Segundo Marey. No pot faltar a la llista l’inefable Luís Roldán, qui arribà amb el seu fals currículum a director general de la Guàrdia Civil i que ha passat a la història per ser un dels més grans mentiders, lladres i estafadors que ha generat l’aparell de l’estat espanyol, i com a escapista maldestre.

Article diari Llevant-emv. 26-9-2012

Com diuen les persones entrevistades, el moviment patí a mans d’aquesta gent una poda d’hivern que el deixà tocat. No serví, però, per a evitar els forts rebrots que estan donant els seus fruïts amb fites com la participació activa a la primavera valenciana, la manifestació d’un milió de persones per la independència de l’11 de Setembre de 2012 a Barcelona o l’impuls de propostes serioses al País Valencià, per la via de l’independentisme a través del fusterianisme. El treball d’aleshores, malgrat els colps, ha servit d’adob de tot aquest procés. La projecció del documental ocupà l’espai central de la Jornada contra la Tortura, organitzada pel Fòrum per la Memòria del País Valencià i la Societat Coral el Micalet, que també compten amb el temps per a mostrar la seua grandesa. El Fòrum, com a impulsor de la recuperació de la memòria antifeixista front l’herència del franquisme, que la intenta soterrar per sempre, i que té la seua principal fita en la descoberta de les desenes de milers de persones massacrades per l’aparell feixista, genocida i d’extermini, que les colgà a enormes foses del cementiri general de València. El Micalet com a catalitzador cultural i com a espai que ha servit per a donar veu a qui s’ha trobat amb les mil barreres de l’aparell de manipulació i censura del PP.

Actuació de Pau Alabajos

Es sentiren les colpidores paraules dels represaliats Carles Benítez, Pep Musté i Toni Infante, seguides per les de Guillem Agulló i Carme Salvador (que donà veu al mestre Vicent Andrés Estellés). Havien estat precedides per la benvinguda a la gent que omplia el teatre de gom a gom per Tonetxo Pardiñas, en nom del Micalet, i Empar Salvador, pel Fòrum per la Memòria del PV. Les actuacions dels cantautors Carles Enguix, Feliu Ventura i Pau Alabajos, del grup OWIX de Callosa d’En Sarrià i de la Colla Estrela Roja de Benimaclet, feren l’acte encara més gran. Fou, en definitiva, un gran homenatge a totes les víctimes de la repressió i la tortura, a mans de l’estat espanyol o de qualsevol altre, amagades pels silencis covards o tretes a la llum amb treballs com el del Fòrum per la Memòria del País Valencià o el gran reportatge sobre la garzonada. Fou, també, un acte de solidaritat amb totes aquelles persones que continuen patint persecució i tortura.

Poema “A tu ningú no et pot llevar la vergonya” de Vicent Andrés Estellés, recitat per Carme Salvador, mare de Guillem Agulló i Salvador, assasinat pels feixistes en 1993, acompanyada del Grup OWIX de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)

A tu ningú no et lleva la vergonya. Desde l’humil racó del teu país, damunt d’una paraula-setrill,cànter-, cantes, suportes, com el teuladí,

no ja la nit, ni el vent, sinó el passat, sinó el futur, i perseveres, flèbil. La desolació et donaba armes; i superaves la vergonya amb

una esperança o confiança. Tu fores aquell que persevera. T’han assenyalat -"aquell"- amb el dit brut.

Enmig dels vents i de la nit, esperes. T’has agafat a unes paraules. Des d’elles albires un país, el teu.

Parlament del Fòrum per la Memòria del PV

El Fòrum per la Memòria del País Valencià, té una llarga història de denúncies de morts per tortures i per la repressió, així que de cap manera podíem deixar de fer costat i col•laborar amb totes les persones i col•lectius que han volgut organitzar aquesta Jornada contra la Tortura i en solidaritat amb totes les persones que l’han patit.

La nostra associació sempre s’ha manifestat en contra de la tortura i la violència, provinga d’on provinga. Violència que resulta més rebutjable, si encara és possible, quan s’exerceix institucionalment sobre la societat civil, inclús a través del terrorisme d’estat, com així ha quedat acreditat amb les accions terroristes del GAL, organització creada i dirigida pel propi Estat espanyol, en plena “època democràtica” i finançada amb diners públics.

Actuació de Feliu Ventura acompanyat a la guitarra de Borja Penalba

Però no tan sols estem parlant de la tortura exercida des de l’aparell repressiu de l’estat en l’època sinistra del govern socialista del Felipe González, on s’emmarquen els fets de la garzonada del 92 que avui denunciem; estem parlant de la violència, de la tortura i del terrorisme d’estat del franquisme, de la transició, de després i d’ara mateix.

I com és possible que després de 35 anys de mort el genocida Franco existisca aquesta situació de violència i repressió? Doncs perquè son els mateixos. Són els seus descendents defensant els seus interessos i privilegis que se’ls asseguraren amb els Pactes de la transició, juntament amb la seua impunitat per les seues responsabilitats en el genocidi franquista, per això aquella “transició”, tan convenient i beneficiosa per als falangistes, banquers, església catòlica i demés fauna del franquisme, amb la complicitat dels partits “democràtics” com el PSOE o el PC que ara van corrent a donar-li suport al Garzón, i no els importa ni el seu currículum de repressió i violència ni la utilització que va fer-ne, de les víctimes del franquisme, per a rentar la seua imatge. Per això s’ha matat, i es mata i tortura; no importa si es fa en les comissaries de la Brigada Político Social, del Felipe González o en les del Joan Saura.

Actuación de Carles Enguix

Voldríem recordar a totes les persones que han caigut en aquesta època de “democràcia”, i els crims de les quals han quedat en la impunitat, però son tants que ens caldria tota la nit; per això citarem al Miquel Grau, assassinat el 1977, al Valentin González assassinat el 1979, i al Guillem Agulló, assassinat el 1993, en ells creiem que estan tots.

I, finalment, volíem recordar a Ramón García Sanz, a Xosé Humberto Baena, a José Luis Sánchez Bravo, a Jon Paredes Txiqui, i a l’Àngel Otaegui que despús-demà, dia 27, farà 35 anys que els assassinà el franquisme, una dictadura que començà matant i que hui encara segueix fent-ho.

Teatre El Micalet, València, 25 de setembre de 2012


castellano

Jornada contra la Tortura. València, 25 de setembre de 2012.

- Cientos de personas asisten a la Jornada contra la Tortura en Valencia desbordando la capacidad del Teatro El Micalet.

- El acto fue un gran homenaje a todas las víctimas de la persecución, la represión y la tortura, a manos del estado español o de cualquier otro, y de solidaridad con todas las personas que continúan padeciéndola

- Hubo un emocionado recuerdo a las víctimas del genocidio franquista y a los caídos de la transición y de la “democracia”, crímenes que todavía están impunes, como los de Miquel Grau, Valentín González o Guillem Agulló.

- También se recordó a Ramón García Sanz, Xosé Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo, Jon Paredes Txiqui y Ángel Otaegui que el día 27 hará 35 años que fueron asesinados por el franquismo

- La projección del documental “L’Operació Garzón contra l’independentisme català” ocupó el espacio central de la Jornada contra la Tortura

La historia ha colocado a todo el mundo en su lugar.

En el reportaje sobre la “garzonada de 1992, algunas de las personas represaliadas y víctimas de torturas durante la campaña de represión contra el independentismo en los Països Catalans, siempre con la connivencia del carismático juez estrella, insistieron en este hecho.

El documental “l’Operació Garzón contra l’independentisme català”, de Llibertat.cat y Zeba Produccions, es el relato de todo el entramado de detenciones que, con las Olimpiadas de Barcelona’92 como fondo, buscó silenciar, atemorizar y desmantelar el movimiento independentista catalán contado por las propias víctimas. En el documental también interviene el ex juez Baltasar Garzón, que hace la única cosa en la que siempre ha sido efectivo: justificarse como defensor de la paz y autopromocionarse como artífice del abandono de la lucha armada de la organización “Terra Lliure”.

Hoy el mediático juez está inhabilitado a causa de unas pocas de las múltiples irregularidades que han caracterizado su trabajo como instructor del neoTOP Lamentablemente, no ha sido por instigar y utilizar la tortura para colgarse una medalla. José Luis Coruera, que estaba al frente del Ministerio del Interior español y, por tanto, responsable máximo del aparato represivo de aquel año olímpico, cayó en desgracia a causa de los abusos y del derroche de fondos públicos al calor de la cultura del pelotazo. Rafael Vera, director de seguridad del estado español, terminó en prisión junto al otro responsable del Ministerio, José Barrionuevo, por malversación y por estar detrás de las operaciones terroristas del GAL, como el secuestro de Segundo Marey. No puede faltar en la lista el inefable Luis Rodán, quien llegó con su falso currículum a director general de la Guardia Civil y que ha pasado a la historia por ser uno de los más grandes mentirosos, ladrones y estafadores que ha generado el aparato del estado español y por su torpe fuga.

Como explican las personas entrevistadas en el documental, a causa de esta persecución el movimiento sufrió “una poda de invierno” que lo dejó tocado, pero que no ha podido evitar fuertes rebrotes, como se ha podido comprobar con las movilizaciones de la “primavera valenciana y la manifestación de Barcelona del 11 de septiembre, a la que asistieron más de un millón de personas exigiendo la independencia, o el impulso de propuestas en el País Valencià, por la vía del independentismo, a través de los planteamientos de Joan Fuster. El trabajo de entonces, pese a los golpes, ha servido de catalizador a todo este proceso.

La proyección del documental ocupó el espacio central de la Jornada contra la Tortura, organizada por Fòrum per la Memòria del País Valencià y la Sociedat Coral El Micalet, entidades a las que el tiempo ha mostrado su grandeza. La del Fòrum, como impulsor de la recuperación de la memoria antifascista frente a la herencia del franquismo, que la quiso enterrar por siempre jamás, y que tiene su principal hito en el descubrimiento y documentación de las decenas de miles de personas masacradas por el aparato exterminador y genocida del franquismo, que se deshizo de ellas tirándolas a las fosas comunes del Cementerio general de Valencia. La SC El Micalet como catalizador cultural y como espacio que ha servido para dar voz a quienes se han encontrado con las mil barreras del aparato de manipulación y censura del PP.

Se escucharon las rompedoras palabras de los represaliados Carles Benítez, Pep Musté y Toni Infante, seguidas por las de Guillem Agulló y Carme Salvador (que dio voz al gran poeta Vicent Andrés Estellés). Anteriormente, Tonetxo Pardiñas en nombre del Micalet y Empar Salvador en nombre del Fòrum per la Memòria del País Valencià habían dado la bienvenida a las personas que abarrotaban el teatro. Las actuaciones de los cantautores Carles Enguix, Feliu Ventura y Pau Alabajos, del Grupo OWIX de Callosa d’en Sarrià y de la colla Estrela Roja de Benimaclet, hicieron que el acto fuese todavía más grande.

Fue, en definitiva, un gran homenaje a todas las víctimas de la represión y la tortura, a manos del estado español español o de cualquier otro, escondidas por los silencios cobardes o sacadas a la luz con trabajos como el del Fòrum per la Memòria del País Valencià o el gran reportaje sobre la “garzonada” Fue, también, un acto de solidaridad con todas aquellas personas que continúan sufriendo persecución y tortura.

Poema “A tu ningú no et pot llevar la vergonya” (A ti nadie te puede quitar la verguenza), de Vicent Andrés Estellés, recitado por Carme Salvador, madre de Guillem Agulló, asesinado por los fascistas en 1993.

A tu ningú no et lleva la vergonya Desde l’humil racó del teu país, damunt d’una paraula-setrill,cànter-, cantes, suportes, com el teuladí,

no ja la nit, ni el vent, sinó el passat, sinó el futur, i perseveres, flèbil. La desolació et donaba armes; i superaves la vergonya amb

una esperança o confiança. Tu fores aquell que persevera. T’han assenyalat -"aquell"- amb el dit brut.

Enmig dels vents i de la nit, esperes. T’has agafat a unes paraules. Des d’elles albires un país, el teu.

(A ti nadie te quita la vergüenza./ Desde el humilde rincón de tu país,/encima de una palabra-aceitera-cántaro,/cantas, soportas, como el gorrión, / no ya la noche, ni el viento, sino el pasado, / sino el futuro y perseveras, firme./ La desolación te daba armas; /y superabas la vergüenza con / una esperanza o confianza. Tu/ fuiste aquel que persevera. Te han/ señalado –“aquel” con el dedo sucio/ En medio de los vientos y de la noche, esperas./ Te has aferrado a unas palabras. Desde/ ellas imaginas un país, el tuyo.)

Intervención del Fòrum per la Memòria del PV

El Fòrum per la Memòria del País Valencià, tiene una larga historia de denuncias de muertes por torturas y por la represión, por lo que de ningún modo íbamos a dejar de unirnos con todas las personas y colectivos que han querido organizar esta Jornada contra la Tortura y en solidaridad con todas las personas que la han padecido.

Nuestra asociación siempre se ha manifestado contra la tortura y la violencia venga de donde venga. Violencia más repudiable, si aún es posible, cuando se ejerce institucionalmente sobre la sociedad civil, incluso a través del terrorismo de estado, como así ha quedado acreditado con las acciones terroristas del GAL, organización creada y dirigida por el propio estado español, en plena época “democrática” y financiada con fondos públicos.

Pero no sólo estamos hablando de la tortura ejercida por el aparato represivo del estado español en la época siniestra del gobierno socialista de Felipe González, en el que se enmarcan los hechos de la “garzonada del 92” que hoy denunciamos; estamos hablando de la violencia, de la tortura y del terrorismo de estado del franquismo, de la transición, de después y de ahora mismo.

Y cómo es posible que después de 35 años de muerto el genocida Franco exista esta situación de violencia y represión? Porque son ellos mismos. Son sus herederos defendiendo sus intereses y privilegios que se los aseguraron con los Pactos de la Transiciòn, junto a su impunidad por sus responsabilidades en el genocidio franquista. Por eso aquella “transición” tan conveniente y beneficiosa para los falangistas, los banqueros, la iglesia católica y demás fauna franquista, con la complicidad del PSOE y del PC, que ahora van corriendo a apoyar a Garzón, no importa su curriculum de represión y violencia y de utilización de las víctimas del franquismo para lavar su imagen.

Por eso se ha matado, y se mata y se tortura no importa que sea en las comisarías de la Brigada Político Social, de Felipe González o de Joan Saura.

Quisiéramos recordar a tantos como han caído en esta época de “democracia” y que sus crímenes han quedado en la impunidad, pero son tantos que se necesitaría toda la noche, por eso citaremos a Miquel Grau, asesinado en el 77, a Valentín González, asesinado en el 79 y a Guillem Agulló, asesinado en el 93, en ellos creemos que están todos.

Y finalmente queremos recordar a Ramón García Sanz, a Xosé Humberto Baena, a José Luis Sánchez Bravo, a Jon Paredes Txiqui y a Àngel Otaegui, que pasado mañana, día 27 hará 35 años que los asesinó el franquismo, una dictadura que empezó matando y que hoy es el día que sigue haciéndolo.

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0