Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

EL Fòrum per la Memòria del País València se suma a la "Campanya de les esqueles" i invita a sumar-se a tota la ciutadania*.

El Fòrum promou la publicació d’una esquela en Memòria de les 26.300 persones enterrades a les fosses comunes del cementeri de València, que d’una manera o d’una altra van ser víctimes de la repressió sobre el vençut, de represàlia i exclusió, de la misèria física i moral de la dictadura.

dimarts 12 de setembre de 2006

El Fòrum demana la implicació en aquest gest contra l’oblit de tots i totes, perquè siga una mostra col·lectiva del rebuig a la desmemoria i la impunitat dels crims del franquisme.

"Encara que la tardor de la història cobrisca les vostres tombes amb l’aparent pols de l’oblit, mai renunciarem ni al més vell dels nostres somnis" (Miguel Hernández)

"IN MEMORIAM de les 26.300 persones enterrades a les FOSSES COMUNES del Cementeri de València, de l’1 d’abril de 1939 al 31 de desembre de 1945".

Aquest serà el text de l’esquela amb què recordarem que, després de la caiguda de València capital de la República, es va imposar una pau tan genocida com la guerra sobre el poble republicà i antifeixista. Entre les persones que van ser enterrades a les fosses comunes hi ha els grups següents:
- Represaliats del franquisme: (executats extrajudicialment, assassinats per pallisses i tortures, morts per la fam, el fred, per epidèmies i malalties no assistides a les presons i altres llocs de detenció)
- Víctimes del franquisme mortes per fam, fred, maltractaments, epidèmies i malalties no assistides a causa de les miserables condicions de vida que el franquisme va imposar a la població.
- Persones en situació extrema de necessitat a què les seues famílies no van poder pagar-los un enterrament digne.
- Indocumentats morts en circumstàncies no conegudes i explicades, també enterrats a les Fosses. (Hi haurà espai per a posar els noms de les persones, associacions, entitats, partits, sindicats, que col·laboren i vulguin mostrar la seua adhesió públicament)

Esperem la vostra col·laboració abans del 15 de setembre: *L’ingrés cal fer-ho en Caixa Popular, compte 3159 0015 87 2047961517 a nom del Fòrum per la Memòria del País Valencià, citant "per a esquela" i el nom de qui fa l’ingrés per a anotar-ho en l’anunci. No hi ha cap quantitat fixada, que cadascun contribuïsca amb el que pugi. Com a informació vos posem els preus de les esqueles en el diari Levante, són: A) pàgina imparella sencera diari: 3.915 € i festiu 6.165 €; B) pàgina parella sencera diari: 3.240 € i festiu 5.175 €; C) mitja pàgina imparella diari 2.066 i festiu 3.254 €.; D) mitja pàgina parella diari 1.710 i festiu 2.731 €

No és casual que aquesta Campanya sorgisca espontàniament ara... El mes de Juliol acaba amb la decepció anunciada de conèixer el text que, finalment després d’any i mig de treballs i promeses, es presentarà a les Corts pel Govern com a projecte de Llei sobre ell "Reconeixement i ampliació de drets i establiment de mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura". Darrere d’aquest llarg titul s’amaga i traeix el que fóra en el seu inici el promès esborrany d’una Llei de la Memòria efectiva; el que deuria haver segut reivindicació col·lectiva del dret a "saber" i l’obligació dels Estats de recordar, de recuperar la veritat de la història i donar a "els nostres" el lloc que en ella els correspon, això ha quedat novament en frustració per als que confiaven en el fi de l’oblit i la impunitat, els que preteníem reparació i justícia per als caiguts per la llibertat i conèixer el destí dels més de 60.000 desapareguts

No apareix en el text la indefugible anul·lació de les sentències dels judicis d’excepció franquistes, que constitueix la reivindicació central de la condemna al franquisme, el començar per declarar il·legal "la seua llei" imposada per les armes, anul·lar els seus judicis sumaríssims a republicans i republicanes, demòcrates i antifeixistes, pel seu origen il·legítim i per les seues formes parodiant la justícia. Es pretén esquivar tota la legislació internacional actual sobre drets humans i la imprescriptibilitat dels crims contra la Humanitat, mantenint col·lectivament la legalitat de la repressió franquista i, fent de la seua "revisió" -a petició de part- un problema d’injustícia individual a l’arbitri de cinc "notables" triats pel Parlament. Però hi ha més carències en aquesta llei que tancarà l’any 2006 declarat "oficialment" de la Memòria, com que no es demanarà als ajuntaments la retirada dels símbols de la dictadura, menys encara a una Església que va ser còmplice llavors i, que ara mateix, te projectat alçar una Basílica a València en homenatge a "els seus màrtirs". Més que una carència serà seguir amb les misses a Franco en la Vall dels Caiguts... Covardament es pretén no confrontar-se amb el PP i, davall una falsa "concòrdia", situar en un mateix pla a "totes les víctimes injustes de la guerra civil", tractant "individualment" cada cas.

Aquesta decepció i malestar ha provocat com a reacció una campanya espontània, d’esqueles en els periòdics recordant víctimes de la imposició del feixisme per les armes. Les seues famílies han pretès expressar públicament la seua frustració, davant el contingut d’aquest esborrany que prompte començarà a discutir-se a les Corts espanyoles. Al Fòrum per la Memòria del País València li ha semblat un gest de resistència a l’oblit molt oportú, del que les Associacions per la recuperació de la Memòria hem de prendre nota, perquè aquesta decebedora Llei ens obliga a continuar també amb renovada força en aqueixa mateixa lluita de resistència a la desmemòria, continuant amb la recuperació de cada una de les víctimes del franquisme, amb la recerca dels desapareguts i de la seua localització a les fosses de la dictadura. Les víctimes no poden ser oblidades perquè "l’oblit és mort" (com va escriure Vicente Aleixandre), possiblement la de la nostra esperança en un futur millor.

En conseqüència hem decidit sumar-nos a aquesta Campanya i invitar-vos a que fora col·lectiva, contribuint a ella impulsant la publicació d’una esquela a tota pàgina en la premsa, en la que recordarem a totes i tots els morts que fórem soterrats a les cinc fosses comú del Cementeri de València, encara avui tan injustament oblidades i menyspreades per l’Ajuntament.

Carpeta

fosa removida
SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0