Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

NOTA INFORMATIVA. Fòrum per la Memòria del País Valencià. CATALÀ/CASTELLANO

El Jutjat d’Instrucció núm. 12 de València ha desestimat el recurs de reforma presentat pel Fòrum per la Memòria del País Valencià i 18 familiars de represaliats, soterrats en les fosses comunes del Cementeri General de València

No ha arribat ni a pronunciar-se sobre la personació dels familiars. El Jutjat considera no aplicable la normativa internacional, ni tan sols la Declaració sobre protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades, aprovada per la resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides i la Convenció internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades. Es recolza en la Llei d’Amnistia de 1.977, que les mateixes Nacions Unides ha demanat al govern espanyol que derogue pel seu contingut antidemocràtic i preconstitucional, al•legant que no estem davant de casos de crims contra la humanitat, atés que si ho foren es veuria obligat a atendre el fet que aquests no prescriuen ni poden amnistiar-se. TEXTO BILINGÜE

diumenge 26 de juliol de 2009

JPEG - 58 kB
Cuadro 4º fosa común Sección 7ª Derecha

CATALÀ

El Jutjat d’Instrucció núm. 12 de València ha desestimat el recurs de reforma presentat pel Fòrum per la Memòria del País Valencià i 18 familiars de represaliats, soterrats en les fosses comunes del Cementeri General de València, sense arribar a pronunciar-se sobre la personació dels mateixos.

En l’escrit de personació, esta associació i els 18 familiars de represaliats i soterrats en les fosses comunes del cementeri de València, a més de manifestar la seua voluntat de ser reconeguts com a part i que se’ls notificaren les successives diligències, es reiteraven en la petició realitzada en el Jutjat d’Instrucció núm. 5 de l’Audiència Nacional perquè s’acordara l’exhumació de les fosses comunes situades a la Secció 8a Dreta, Secció 5a Dreta, Secció 7a Dreta, Secció 10a i Secció 5a Esquerra del Cementeri General de València.

No obstant, el Jutjat únicament ha acceptat i té per part l’associació, i ha dictat una interlocutòria de sobreseïment i conseqüentment ha denegat les exhumacions sol•licitades, sense haver complert les formalitats del procediment, al no pronunciar-se sobre la personació de les persones afectades.

El Jutjat, al declarar la prescripció dels delictes denunciats, crims contra la humanitat i desaparicions forçades durant el franquisme, així considerats per altres jutjats (Jutjats d’Instrucció Dos de Benavente, d’Instrucció 1 de Villacarrillo i d’Instrucció Quatre de Palència) i pel mateix Jutjat Central d’Instrucció núm. 5 de l’Audiència Nacional, considera no aplicable la normativa internacional, ni tan tan sols la Declaració sobre protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades, aprovada per la resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides 47/1333 i la Convenció internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades, de 20 de desembre de 2.006 i firmada per l’Estat espanyol el 27 de setembre de 2007, en la qual s’especifica que una desaparició forçada és l’arrest, detenció, segrest o qualsevol altra forma de privació de llibertat, que siga obra d’agents de l’estat o persones o grups que actuen amb l’autorització, el recolzament o el consentiment de l’estat, i quan el mateix estat es negue a reconéixer eixa privació de llibertat, o oculte la sort o del destí de la persones desaparegudes, sostraient-la de la protecció de la llei, que és exactament el que va succeir a Espanya durant la dictadura franquista.

En les peticions al Jutjat han quedat àmpliament provats, tant documentalment com per declaracions, anteriors, de familiars, que les exhumacions sol•licitades s’ajusten a casos de desaparicions forçades durant el franquisme, tal com es descriuen el paràgraf anterior. Sense que la sospita de soterrament en les fosses, sense que s’arribe a comprovar, puga servir per a justificar que la desaparició ha cessat a l’estar el cos soterrat en el Cementeri General de València, dada que precisament només la investigació i exhumació permetria provar.

En este procediment, el Jutjat d’Instrucció núm. 12 de València, es recolza en la Llei d’Amnistia de 1.977, que les mateixes nacions Unides ha demanat al govern espanyol que derogue pel seu contingut antidemocràtic i preconstitucional, al•legant que no estem davant de casos de crims contra la humanitat, atés que si ho foren es veuria obligat a atendre el fet que aquests no prescriuen ni poden amnistiar-se.

Finalment, atés que no compartim cap dels arguments de l’interlocutòria mencionada, tots els denunciants volem manifestar que recorrerem esta resolució en la forma prevista per la Llei.


CASTELLANO

El Juzgado de Instrucción nº 12 de Valencia desestima el recurso de reforma presentado por el Fòrum per la Memoria del País Valencià y 18 familiares de represaliados, enterrados en las fosas comunes del Cementerio General de Valencia, sin llegar a pronunciarse sobre la personación de los mismos.

En el escrito de personación, esta asociación y los 18 familiares de represaliados y enterrados en las fosas comunes del cementerio de Valencia, además de manifestar su voluntad de ser reconocidos como parte y que se les notificaran las sucesivas diligencias, se reiteraban en la petición realizada en el Juzgado de Instrucción nº 5 de la Audiencia Nacional para que se acordara la exhumación de las fosas comunes denominadas de la Sección 8ª Derecha, Sección 5ª Derecha, Sección 7ª Derecha, Sección 10ª y Sección 5ª Izquierda del Cementerio General de Valencia.

Sin embargo, el Juzgado únicamente ha aceptado y tiene por parte a la asociación, dictando un auto de sobreseimiento y consecuentemente denegando las exhumaciones solicitadas, sin cumplir las formalidades del procedimiento, al no pronunciarse sobre la personación de las personas afectadas.

El Juzgado, al declarar la prescripción de los delitos denunciados, crímenes contra la humanidad y desapariciones forzadas durante el franquismo, así considerados por otros Juzgados (Juzgado de Instrucción Dos de Benavente, de Instrucción Uno de Villacarrillo y de Instrucción Cuatro de Palencia) y por el propio Juzgado Central de Instrucción nº 5 de la Audiencia Nacional, considera no aplicable la normativa internacional, ni tan siquiera la Declaración sobre protección de todas las personas contra las desapariciones forzadas, aprobada por la resolución de la Asamblea General de las Naciones Unidas 47/1333 y la Convención internacional para la protección de todas las personas contra las desapariciones forzadas, de 20 de diciembre de 2.006 y firmada por el Estado español el 27 de septiembre de 2.007, en la que se especifica que una desaparición forzada es el arresto, detención, secuestro o cualquier otra forma de privación de libertad, que sean obra de agentes del estado o personas o grupos que actúen con la autorización, el respaldo o el consentimiento del estado, y cuando el propio estado se niegue a reconocer esa privación de libertad, u oculte la suerte o del destino de la personas desaparecidas, sustrayéndola de la protección de la ley, que es exactamente lo que sucedió en España durante la dictadura franquista.

En las peticiones al Juzgado han quedado sobradamente probados, tanto documentalmente como por declaraciones, anteriores, de familiares, que las exhumaciones solicitadas se ajustan a casos de desapariciones forzadas durante el franquismo, tal y como se describen el párrafo anterior. Sin que la sospecha de enterramiento en las fosas, sin que se llegue a comprobar, pueda servir para justificar que la desaparición ha cesado al estar el cuerpo enterrado en el Cementerio General de Valencia, dato que precisamente solo la investigación y exhumación permitiria probar.

En este procedimiento, el Juzgado de Instrucción nº 12 de Valencia, se apoya en la Ley de Amnistía de 1.977, que las propias Naciones Unidas ha pedido al gobierno español que derogue por su contenido antidemocrático y preconstitucional, alegando que no estamos ante casos de crímenes contra la humanidad dado que si así los considerara debería atender al hecho de que estos no prescriben ni pueden amnistiarse.

Por último, dado que no compartimos ninguno de los argumentos del auto mencionado, todos los denunciantes queremos manifestar que recurriremos esta resolución en la forma prevista por la Ley.

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0