Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

Toni Strubell - 24-6-2008

Empar Salvador.: «El bloqueig informatiu busca la impunitat dels responsables»

La presidenta del Fòrum de la Memòria del País Valencià presenta el llibre denúncia sobre les fosses comunes de València, les més grans de l’Europa del segle XX

dilluns 30 de juny de 2008

VilaWeb-El Punt digital

-Quina és la finalitat del llibre El genocidi franquista a València?

- «Hem pretès que els noms de totes aquelles persones que van assassinar o que van morir a causa de les condicions de vida que els van imposar per haver defensat la llibertat i la democràcia no es perdessin. Ens semblava una injustícia molt gran que ni tan sols se sabessin els noms de persones que havien estat segrestades, torturades o apallissades fins a morir, i després llançades com gossos a les fosses i condemnades a l’oblit.»

-No s’hauria d’haver fet abans?

- «Aquest treball l’hauria d’haver fet fa anys la mateixa administració. Però ha hagut de ser el Fòrum el que ho fes a partir del 2005. Hem intentat omplir un buit alhora que denunciàvem l’immens horror que va ser la dictadura franquista. Però, a més, el llibre vol ser un homenatge a les víctimes i una denúncia de fins a on pot arribar el feixisme.»

-El títol parla de «genocidi»...

- «Lògicament. Si tenim en compte que a Nuremberg van ser definits com a crims contra la humanitat, els assassinats i altres agressions contra la població civil o les persecucions per motius polítics, aquí és igual. El franquisme es va valer de tota una estructura repressiva perfectament planificada, amb presons, exèrcit, policia, institucions, ordes religiosos, Falange... per fer desaparèixer gairebé 25.000 persones (totes documentades), que van ser llançades a sis immenses fosses comunes entre el 1939 i el 1945 al cementiri de València.»

-Per què s’hi han interessat més els mitjans internacionals que no els de Madrid?

- «El tema va ser descobert i denunciat en ple debat de la llei de la memòria que blinda la impunitat dels responsables i col·laboradors del genocidi franquista. Cal no estranyar-nos, doncs, que hagin fet mans i mànigues per minimitzar l’afer. És molt difícil justificar la impunitat quan estem parlant de tants milers de morts documentats en una sola ciutat. De fet, es va haver de crear la primera Comissió de la Veritat de l’Estat espanyol, composta per diferents personalitats de diferents països, per internacionalitzar les fosses i treure-les del bloqueig informatiu.»

-Quina resposta heu tingut de les institucions valencianes?

- «Senzillament, cap. Han intentat actuar des del principi, per tots els mitjans, com si les fosses no existissin, mirant cap a l’altre cantó. I això que l’esquerra va governar la ciutat durant catorze anys d’ençà de la mort de Franco.»

-Què espereu trobar en futures investigacions?

- «L’estudi no ha fet més que començar. Ara tot dependrà que les institucions vulguin implicar-s’hi. De moment, no crec que ho facin, però estic convençuda que un dia o altre ho faran. Aquest assumpte no té marxa enrere.»

-Però l’arquebisbe de València no pretén fer un macrosantuari de record als catòlics morts?

- «Aquest projecte és una cortina de fum per desviar l’atenció i, de passada, retre homenatge permanent als dos-cents religiosos morts tot ignorant els 26.300 morts republicans. Si no fos per la tragèdia que significa, faria riure aquesta desproporció. L’Ajuntament, que tant s’entesta a destruir l’única fossa que queda intacta, cedeix 3.500 m² de terreny públic en el lloc més car de València per a la seva construcció. No podem oblidar que moltes de les víctimes del franquisme havien estat empresonades en edificis religiosos. Cal dir que la implicació de l’Església catòlica en la repressió franquista va ser total.»

-Com us ha afectat personalment tota aquesta història?

- «És molt difícil documentar tants milers de persones mortes, entre les quals hi ha milers de xiquets i xiquetes morts de fam, sense quedar-ne afectats. Personalment, mai hauria volgut conèixer aquesta situació. Ara és un consol pensar que potser hem contribuït a fer que no torni a succeir. Però malauradament sabem que no en podem estar de tot segurs.»

TONI STRUBELL

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0