Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

Anna Oliver i Borràs. 5-2-2010

Entre el silenci i l’oblit. Paco Cucarella, el darrer alcalde revolucionari de Carcaixent

Qui fou el darrer alcalde del període republicà a Carcaixent? Al paper fou Francisco Cucarella Capsir, malgrat que popularment la gent recorda un alcalde molt anterior: Vicente Donat el qual té inclús un carrer amb el seu nom; tal vegada el recorden per això, o pel fet que aquest darrer fou membre del Partit Socialista, en tant que el primer era un cenetista convençut. Cucarella, fou arraconat a l’oblit, malgrat que tenint oportunitat de fugir per ser el que estava al front del Consistori, fou qui esperà a les tropes franquistes, i per eixa raó fou immediatament detingut i afusellat després d’un sumari de guerra, sent soterrat a una fosa comuna del cementeri d’Alzira

dilluns 8 de febrer de 2010

Anna Oliver i Borràs per al Fòrum per la Memòria del País Valencià

Plaça Roja de Carcaixent durant la República

Traductor al castellà on-line: www.internostrum.com

Recuperar la xicoteta història es tan important com conéixer les grans gestes, però indubtablement es molt més difícil assabentar-se, existeix molta menys documentació i l’accés a la mateixa no es sempre senzill. Al costat de persones amatents de la seva feina que entenen que la custòdia de documents no és igual a impedir la seva difusió sinó que pel contrari ajuden i col•laboren en l’estudi de qualsevol tema que se’ls propose, hi ha reductes de silenci i de misèria moral que no fan més que posar entrebancs per accedir als documents que amaguen del coneixement general. Així front a l’actitud oberta i intel•ligent de les treballadores eventuals i fixes de l’arxiu municipal de Carcaixent, que orienten, aconsellen i faciliten els documents que per la seva feina es dediquen a conservar i custodiar, tenim l’oposat en els arxius militars o el tan lamentablement conegut Arxiu de Salamanca. Arxius aquests darrers que exigeixen com a la tan coneguda escena cinematogràfica de Berlanga, una acreditació més, una autorització dels familiars, un carnet d’investigadora .... el que siga per justificar la seva desídia i el seu interés en seguir mantenint oculta eixa part de la història. Tal vegada, "fan honor" als seus avantpassats.

Sumari de guerra de Paco Cucarella

Recuperar, transcriure i publicar el sumari de guerra al qual fou sotmés Paco Cucarella, és una forma de recuperar no sols un trosset d’història local, es posar davant el seu poble a ell i als altres huit companys que foren sotmesos al mateix Consell, i que com ell, moriren afusellats. Un botó de mostra dels quasi 70.000 expedients judicials que estaven dipositats al País Valencià, i que a hores d’ara, un any desprès de la decisió del Govern central de traslladar-los a Madrid per a la seva restauració i digitalització, no han retornat encara als nostres arxius.

Respondre a la pregunta: Qui fou el darrer alcalde del període republicà a Carcaixent? Es difícil. Al paper fou Francisco Cucarella Capsir, malgrat que popularment la gent recorda un alcalde molt anterior: Vicente Donat el qual té inclús un carrer amb el seu nom; tal vegada el recorden per això, o pel fet que aquest darrer fou membre del Partit Socialista, en tant que el primer era un cenetista convençut.

Cucarella, fou arraconat a l’oblit, malgrat que tenint oportunitat de fugir (així ho narra un testimoni del moment, En Ismael Roig Soler que li oferí poder fugir del poble cap Alacant, declinant l’oferiment) per ser el que estava al front del Consistori, fou qui esperà a les tropes franquistes, i per eixa raó fou immediatament detingut i afusellat després d’un sumari de guerra, sent soterrat a una fosa comuna del cementeri d’Alzira.

No obstant, el llibre Entre el silenci i l’oblit. Paco Cucarella, el darrer alcalde revolucionari de Carcaixent, publicat per Edicions96, no és una biografia de Paco Cucarella, sinó una contextualització d’aquest en el dia a dia del Carcaixent revolucionari del període republicà; en el que ocupà el càrrec de President de la Comissió Gestora des del 31 de gener de 1937 fins el 5 de juliol de 1.937, data en la que presidí ja de forma interina la Comissió la gestora el company José Manuel Mañez Jordá, a l’haver-hi destituït el Governador Civil a Cucarella per haver-hi desobeït les ordres donades sobre la col•lectivització dels xicotets propietaris (l’excusa fou la petició d’uns particulars per que se’ls retornaren els seus quioscos de refrescs). I una segona etapa des de 10 març 1.939 fins el final de la guerra. Durant eixe temps, la Comissió patí canvis constants de consellers, bé per canvis de residència dels mateixos, per incorporació a files, per cessaments ... i al temps va haver de reorganitzar internament la Institució Municipal, fer front a l’escassesa de recursos econòmics tant del Consistori, com de la pròpia població, havent de posar en circulació vals substituts dels diners, fer front al pagament de les obres del cementeri, crear grups escolars, organitzar el racionament d’aliments, aprovisionar el Magatzem d’Abastos, fer front a vagues de camperols, mantindre les col•lectivitats, oposar-se que els bens confiscats eixiren del poble, decidir com organitzar la redistribució i ús de les vivendes confiscades ....

Sumari. Declaració de Paco Cucarella

Un període intens, al que un jove de menys de 31 anys, metal•lúrgic de professió, feu front en nom del Sindicat CNT, i que a les actes municipals es recull amb aquestes paraules a la presa de possessió del càrrec:

"Una vez en la Presidencia, el compañero Cucarella saluda a todos los presentes y dice que al ocupar este cargo no deben ver en él nada más que al compañero Cucarella y no al Alcalde; espera que todos consideren al Consejo con la virtud de unificar al pueblo, y que las disposiciones que este dicte sean acatadas por el pueblo ya que vendrán antes encaminadas y estudiadas de las distintas organizaciones. Recuerda que en un acto de homenaje a Rusia, ató todas las banderas antifascistas y estima que ahora es el momento de apretar los nudos, para que no puedan desatarse. Pide al pueblo que si ve en alguien alguna equivocación, lo diga y manifieste y no hable ni critique detrás,pues ellos procuraran hacer su trabajo lo mejor posible."

Lamentablement, el nuc es desfeu, i un dels primers afectats fou ell directament i la seva família que ho pati més enllà de la seva desaparició, vesquent-se obligada la dona a deixar els fills a l’asil.... fins a poder recollir-los i veure’s obligada a marxar del poble. Aquesta segona part, la de la repressió patida pels familiars que quedaren, un dia també caldrà que veja la llum …

e-mail Anna Oliver: peralsblog@gmail.com

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0