Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

València 20 de novembre de 2010. Lloc: Societat Coral El Micalet, Guillem de Castro, 73

I Jornades internacionals: GENOCIDIS I CRIMS CONTRA LA HUMANITAT

"...Molts dels genocidis ni tan sols apareixen als mitjans de desinformació, qui recorda Darfur?; altres s’obliden quan grans desastres naturals afegeixen més horror a l’exclusió geopolítica (Haití); n’hi ha, fins i tot, alguns que neguen les atrocitats dels anys 30 i 40 en l’Europa Central o el genocidi armeni durant la Gran Guerra anterior. En qualsevol cas, molt poques vegades hom difonen les causes reals de les masacres. Tot sembla indicar que eixa « banalitat del mal », de la qual parla Hannah Arendt, té inquietants seqüeles i contínues ramificacions, a les quals, sens dubte, cal afegir la desmemòria, la contínua ocultació dels fets i dels seus respnsables, cas, sense anar més lluny, del genocidi franquista..." INTRODUCCIÓ. PROGRAMA. PARTICIPANTS. CATALÀ / CASTELLANO

dijous 28 d'octubre de 2010

CATALÀ / CASTELLANO

INTRODUCCIÓ

El s. XX –definit per Eric Hobsbawm com un “segle curt” que començaria en 1914 i acabaria amb la desaparició de la URSS- és el dels avenços científics i tecnològics, el de la revolució de les comunicacions, el temps en què la globalització s’hi imposa com quelcom aparentment irreversible… I el de l’aprofundiment en la desigualtat social, en què apareixen noves i “progresades” formes de dominació, en què els dispositius de poder perfeccionen els seus instruments de dominació, perllongant la seua irracionalitat en el nostre present. Així, el s. XX és també el de les guerres mundials, els genocidis i els crims massius, el temps dels exterminis…

Molts d’ells ni tan sols apareixen als mitjans de desinformació, qui recorda Darfur?; altres s’obliden quan grans desastres naturals afegeixen més horror a l’exclusió geopolítica (Haití); n’hi ha, fins i tot, alguns que neguen les atrocitats dels anys 30 i 40 en l’Europa Central o el genocidi armeni durant la Gran Guerra anterior. En qualsevol cas, molt poques vegades hom difonen les causes reals de les masacres. Tot sembla indicar que eixa « banalitat del mal », de la qual parla Hannah Arendt, té inquietants seqüeles i contínues ramificacions, a les quals, sens dubte, cal afegir la desmemòria, la contínua ocultació dels fets i dels seus respnsables, cas, sense anar més lluny, del genocidi franquista.

Les I Jornades sobre genocidis i crims contra la humanitat volen contribuir a la reflexió i a la denúncia de tots els genocidis d’eixe “curt” segle, que sembla no acabar (Ruanda, l’antiga Iugoslavia) i intentar desvetllar, en la mesura possible, els interesos que s’amaguen per sota de la barbàrie. Per això hem reunit unes poques –però creiem que importants- aportacions sobre la qüestió.

PROGRAMA

- 10 hores: Presentació de les Jornades a càrrec de la Societat Coral El Micalet

- Conferència inaugural:

- “Els intents de invisibilització de les fosses comunes del Cementiri de València. La negació de les víctimes”. Empar Salvador, Amalia Alejandre i Josep Cruanyes.

- 12 hores: "Crims de guerra, crims contra la humanitat: la maldat massificada al segle XX". Henry Ettinghausen. Presenta: Anna Oliver.

- 14 hores: Dinar

- 15,30 hores: “De nou els “aliats”: d’alliberadors d’Auschiwitz a promotors del genocidi ruandés-congolés”, a càrrec de Joan Carrero i Saralegui. Presenta: Emili Chalaux que també parlarà de la "Responsabilitat de la jerarquia catòlica en el genocidi franquista (1936-1952)”

- 17,30 hores: Conferències de cloenda:

- “Sarajevo – una ciutat ferida”, a càrrec de Jasmina Mujezinovic

- “Violència patriarcal en el món i la legislación àrab”, a càrrec de Wahida Hamid Haidar. Presenta: Núria Rodriguez del Centre Social Terra

PARTICIPANTS:

Amalia Alejandre. Lletrada en exercici des de fa més de 20 anys. Pertany a la Asociación Libre de Abogados (ALA) i en el seu nom fa el seguiment dels casos de tortura i mal tracte policial a Madrid, intervenint com advocada en diversos casos per tortures. És també la representant d’ALA en la Coordinadora para la Prevención y Denuncia de la Tortura (CPDT) que aglutina a 44 organitzacions de l’Estat espanyol. Assessora en temes de violència i mal tracte a les dones a associacions de Leganés (Madrid), i és la advocada del Fòrum per la Memòria del País Valencià en la seua denúncia en l’Audiència Nacional espanyola per desaparicions forçades i crims contra la humanitat durant el franquisme.

Anna Oliver. És lletrada en exercici des de fa 15 anys. Participa en diferents moviments socials i és Tècnica del Casal Jaume I – Grup Arrels de Carcaixent. També es membre de l’Associació de Dones Juristes d’Alzira i col·labora activament amb Acció Ecologista Agrò i amb el Fòrum per la Memòria del País Valencià. És autora del llibre “Entre el silenci i l’oblit. Paco Cucarella, el darrer alcalde revolucionari de Carcaixent”

Emili Chalaux. És enginyer indústrial i president d’Acció dels cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), entitat ecumènica compomesa amb tots aquells que lluiten per l’abolició de la tortura i de les execucions capitals. L’ACAT és membre de la Federació Internacional (FIACAT) i de la Coordinadora Estatal per la Prevenció i Denúncia de la Tortura.

Empar Salvador. Va fer la descoberta de les fosses comunes del cementiri de València, definides per Francesco Cossiga com les més grans de la història europea del segle XX. Es autora del projecte d’investigació de les fosses i del llibre "El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri". És la presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià.

Henry Ettinghausen. Catalanista i hispanista britànic. Professor Emèrit d’Estudis Hispànics de la Universitat de Southampton. Creu de Sant Jordi al 2003 per la seva vinculació als estudis de llengua i literatura catalanes al Regne Unit i implicació amb la campanya internacional de la Comissió de la Dignitat. Ha estat President de l’Anglo-Catalan Society i Vicepresident de l’Asociación Internacional Siglo de Oro.

Jasmina Mujezinovic. Llicenciada en Dret, durant la Guerra dels Balcans va haver d’abandonar Sarajevo (la seua ciutat) i refugiar-se a Split. Quan la pressió de la comunitat serbocroata de la regió de Krajina es va fer insoportable i davant el risc de ser assassinada junt a la seua família, en 1993 van aconseguir fugir i refugiarse a Catalunya. Al signar-se els acords de pau de Dayton, Jasmina tornà a Bòsnia. Entre altres, centra les seues activitats en les dones que durant la guerra van ser víctimes de violacions i maltractaments, que es calculen en més de 30.000. És la directora de la Fundation of Local Democracy de Sarajevo que desenvolupa programes de promoció i millora dels drets de les dones en Bòsnia i Herzegovina. El focus d’interès és la prevenció, protecció i lluita contra la violència de gènere.

Joan Carrero i Saralegui. Activista social internacional. Des de 1.994, per a denunciar el genocidi en l’Àfrica dels Grans Llacs, ha liderat múltiples accions, entre elles dues marxes de quasi 1.000 km. cadascuna, i en 1997 va fer una vaga de fam de 42 dies davant el Consell de Ministres de la Unió Europea a Brussel·les. Aquesta acció va tenir gran repercussió internacional i tingué el suport de tot tipus d’organitzacions i persones, entre uns altres per 19 Premis Nobel. Les seues accions són les més importants que es realitzen en el món per la fi de la violència a Rwanda i de les agressions a la RD del Congo. Va ser el tercer objector de consciència de l’Estat espanyol, el que li va convertir en pròfug de la justícia militar espanyola. Des de l’any 2000, Adolfo Pérez Esquivel i altres personalitats vénen presentant la seua candidatura al Premi Nobel de la Pau. És president de la Fundació S’Olivar, amb seu a Mallorca i del “Fòrum Internacional para la Verdad y la Justicia en el África de los Grandes Lagos” Les seues mobilitzacions i denúncies judicials pretenen aïllar a les organitzacions i polítics (i a qui els donen suport i protegeixen), responsables de milions de víctimes, com són els dirigents del Front patriòtic Ruandés (FPR) perquè no puguen seguir mantenint la seua hegemonia criminal en la Regió.

Josep Cruanyes. És historiador i advocat de la causa per l’anul·lació del Consell de Guerra Sumarisim contra Joan Peiró, anarquista, ministre del govern del Front Popular i afusellat a Paterna pels franquistes. És autor de diversos llibres, un d’ells, sobre "Els Papers de Salamanca". President de la Societat catalana d’Estudis Jurídics i del Consell Assesor de Protecció de Dades. Es secretari i portaveu de la Comissió de la Dignitat

Núria Rodríguez. Llicenciada en Filosofia i membre de l’assemblea del Centre Social Terra. El Terra, com a entitat i eina dels moviments socials de la ciutat de València, lluita contra les desigualtats i injustícies que provoca el capitalisme, així com per mantenir la identitat pròpia com a poble sense deixar-se engolir per la globalització consumista. Formem part de l’organització d’unes jornades que mostren la cara més real i cruel del poder. Un poder que no dubta en emprar la tortura, les violacions i assassinats, per aconseguir els seus objectius, que no són altres que mantenir a les classes dirigents i reprimir per tots els mitjans les veus d’aquells i aquelles que denuncien els seus abusos constants.

Wahida Hamid Haidar. Experta en violència de gènere als països àrabs. És llicenciada en Dret en la Universitat de Amman, en Sociologia en la Universitat de La Habana i Màster en Estudis de Gènere. Ha estat directora i coordinadora del servei Hotline (atenció telefònica a víctimes de la violència domèstica i de gènere) i de la xarxa de les Cases d’Acollida (”Refugis”) a Jordània creades per la Jordanian Women’s Union. També centra la seua activitat en les dones iraquianes víctimes de violència. És membre (entre altres) del Comitè del Camp de Refugiats Palestins “Al Hussein” i com advocada i sociòloga presta assistència legal i social a dones maltractades a Jordània. Actualment és la Directora executiva del Centre d’Investigació i Estudis de Gènere “Arnon” amb seu a Amman.

- AFORAMENT LIMITAT – INSCRIPCIÓ 5 € (Aportació d’ajuda per al finançament de les Jornades)

- AMB DINAR – 15 €

- Fer ingrés al conter nº 2013 1108 36 0200222062 CAIXA CATALUNYA

- Organitzen: Fòrum per la Memòria del País Valencià, Centre Social Terra i Alerta Solidària.

- Recolzen: Comissió de la Dignitat, Societat Coral El Micalet i Acció dels cristians per l’Abolició de la Tortura


CASTELLANO

I Jornadas Internacionales: Genocidios y crímenes contra la Humanidad

INTRODUCCIÓN

El siglo XX –definido por Eric Hobsbawm como “un siglo corto” que se iniciaría en 1914 y acabaría con la desaparición de la URSS- es el de los avances científicos y tecnológicos, el de la revolución de las comunicaciones, el tiempo en que la globalización se impone como algo aparentemente irreversible... Y el de la profundización en la desigualdad social, donde aparecen nuevas y “progresadas” formas de dominación, donde los dispositivos de poder perfeccionan sus instrumentos de dominación, prolongando su irracionalidad en nuestro presente. Así, el s. XX es también el de las guerras mundiales, los genocidios y los crímenes masivos, el tiempo de los exterminios.

Muchos de ellos ni aparecen en los medios de desinformación, ¿quién recuerda Darfur?; otros se olvidan cuando grandes desastres naturales añaden más horror a la exclusión geopolítica (Haití); hay quienes incluso niegan las atrocidades de los años 30 y 40 en Europa Central o el genocidio armenio durante la Gran Guerra anterior. En cualquier caso, muy pocas veces se difunden las causas reales de las masacres. Todo parece indicar que esa “banalidad del mal” de la que habla H. Arendt tiene inquietantes secuelas y continuas ramificaciones, a las cuales cabe añadir, sin duda, la desmemoria, la continua ocultación de los hechos y de sus responsables, caso, sin ir más lejos, del genocidio franquista.

Las I Jornadas sobre genocidios y crímenes contra la humanidad quieren contribuir a la reflexión y a la denuncia de todos los genocidios de ese “corto” siglo que parece no acabar (Ruanda, la antigua Yugoslavia) e intentar desvelar, en la medida de lo posible, los intereses que se esconden detrás de la barbarie. Por eso hemos reunido unas pocas –pero creemos que importantes- aportaciones sobre la cuestión.

PROGRAMA

- 10 horas: Presentación de la Jornadas a cargo de la Societat Coral El Micalet

- Conferencia inaugural:

- “ Los intentos de invisibilización de las fosas comunes del Cementerio de Valencia. La negación de las víctimas.” Empar Salvador, Amalia Alejandre y Josep Cruanyes.

- 12 horas: "Crímenes de guerra, crímenes contra la humanidad: la maldad masificada en el siglo XX”. Henry Ettinghausen. Presenta: Anna Oliver.

- 14 horas: Comida

- 15,30 horas: “De nuevo “los aliados”: de liberadores de Auschiwitz a promotores del genocidio ruandés-congolés”. Joan Carrero i Saralegui. Presenta: Emili Chalaux que también hablará de la " Responsabilidad de la jerarquía católica en el genocidio franquista (1936-1952)”

- 17,30 horas: Conferencias de clausura:

- “Sarajevo – una ciudad herida. Jasmina Mujezinovic

- “Violencia patriarcal en el mundo y en la legislación árabe”. Wahida Hamid Haidar. Presenta: Nuria Rodríguez del Centre Social Terra.

PARTICIPANTES:

Amalia Alejandre. Letrada en ejercicio desde hace más de 20 años. Pertenece a la Asociación Libre de Abogados (ALA) y en su nombre hace el seguimiento de los casos de tortura y maltrato policial en Madrid, interviniendo como abogada en casos por torturas. También es la representante de ALA en la Coordinadora para la Prevención y Denuncia de la Tortura (CPDT) que aglutina a 44 organizaciones del Estado Español. Asesora en temas de violencia y maltrato a las mujeres en asociaciones de Leganés (Madrid), y es la abogada del Fòrum per la Memòria del País Valencià en su denuncia en la Audiencia Nacional española por desapariciones forzadas y crímenes contra la humanidad durante el franquismo.

Anna Oliver. Es letrada en ejercicio desde hace 15 años. Participa en diferentes movimientos sociales. Es Técnica del Casal Jaume I – Grup Arrels de Carcaixent y miembro de la Asociación de Mujeres Juristas de Alzira. Colabora activamente con Acció Ecologista Agrò y con el Fòrum per la Memòria del País Valencià. Es autora del libro “Entre el silenci i l’oblit. Paco Cucarella, el darrer alcalde revolucionari de Carcaixent”

Emili Chalaux. Es ingeniero industrial y presidente de Acció dels cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), entidad ecuménica comprometida con todos/as quienes luchan por la abolición de la tortura y las ejecuciones capitales. ACAT es miembro de la Federación Internacional (FIACAT) y de la Coordinadora Estatal para la Prevención y Denuncia de la Tortura.

Empar Salvador. Descubrió las fosas comunes del Cementerio de Valencia, definidas por Francesco Cossiga como las más grandes de la historia europea del siglo XX. Es la autora del proyecto de investigación y del libro "El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri". Es la presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià.

Henry Ettinghausen. Catalanista e hispanista británico. Profesor Emérito de Estudios Hispánicos en la Universidad de Southampton. Cruz de Sant Jordi en el 2003 por su vinculación a los estudios de lengua y literatura catalanas en el Reino Unido, y por su implicación en la campaña internacional de la Comissió de la Dignitat. Ha sido presidente de la Anglo-Catalan Society y Vicepresidente de la Asociación Internacional Siglo de Oro.

Jasmina Mujezinovic. Licenciada en Derecho, durante la Guerra de los Balcanes tuvo que abandonar Sarajevo (su ciudad) y refugiarse en Split. Cuando la presión de la comunidad serbo-coata de la región de Krajina se hizo insoportable y ante el riesgo de ser asesinada junto a su familia, en 1993 consiguieron huir y refugiarse en Cataluña. Al firmarse los acuerdos de paz de Dayton, Jasmina volvió a Bosnia. Entre otras, centra sus actividades en las mujeres que durante la guerra fueron víctimas de violaciones y malos tratos que se calculan en más de 30.000. Es la directora de la Fundation of Local Democracy de Sarajevo que desarrolla programas de prevención y mejora de los derechos de las mujeres en Bosnia y Herzegovina. El foco de interés es la prevención, protección y lucha contra la violencia de género.

Joan Carrero i Saralegui. Activista social internacional. Desde 1.994, para denunciar el genocidio en el África de los Grandes Lagos, ha liderado múltiples acciones, entre ellas dos marchas de casi 1.000 km cada una, y en 1.977 hizo una huelga de hambre de 42 días ante la sede del Consejo de Ministros de la Unió Europea en Bruselas. Esta acción tuvo gran repercusión internacional y contó con el apoyo de todo tipo de organizaciones y personas, entre otras de 19 Premios Nobel. Sus acciones son las más importantes que se realizan en el mundo por el fin de la violencia en Ruanda y contra las agresiones a la RD del Congo. Fue el tercer objetor de conciencia del Estado Español, lo que le convirtió en prófugo de la justicia militar española. Desde el año 2000, Adolfo Pérez Esquivel y otras personalidades, vienen presentando su candidatura al Premio Nobel de la Paz. Es presidente de la Fundación S’Olivar, con sede en Mallorca y del “Forum Internacional para la Verdad y la Justicia en el África de los Grandes Lagos” Sus movilizaciones y denuncias pretenden aislar a las organizaciones y a los políticos (y a quienes les apoyan y protegen), responsables de millones de víctimas, como los dirigentes del Frente Patriótico Ruandés (FPR) con el fin de que no puedan seguir manteniendo su hegemonía criminal en la Región.

Josep Cruanyes. Es historiador y abogado en la causa para la anulación del Consejo de Guerra Sumarísimo contra Joan Peiró, anarquista, ministro del gobierno del Frente Popular y fusilado en Paterna por los franquistas. Es autor de diversos libros, uno de ellos sobre “los Papeles de Salamanca”. Es presidente de la Sociedad catalana de Estudios Jurídicos y del Consejo Asesor de la protección de Datos. Igualmente es secretario y portavoz de la Comissió de la Dignitat

Núria Rodríguez. Licenciada en Filosofía, forma parte de la Asamblea del Centro Social Terra. El Terra, como entidad y medio de los movimiento sociales de la ciudad de Valencia, lucha contra las desigualdades e injusticias que provoca el capitalismo y por mantener la identidad como pueblo, sin dejarse absorber por la globalización consumista. Formamos parte de la organización de unas Jornadas que muestran la cara más real y cruel del poder. Un poder que no duda en usar la tortura, las violaciones y los asesinatos para conseguir sus objetivos que no son otros que mantener a las clases dirigentes y reprimir por todos los medios las voces de aquellos y aquellas que denuncian sus constantes abusos.

Wahida Hamid Haidar. Experta en violencia de género en los países árabes. Es licenciada en Derecho por la Universidad de Amman, en Sociología en la Universidad de La Habana y Master de Estudios de Género. Ha sido directora y coordinadora del servicio Hotline (atención telefónica de la violencia doméstica y de género y de la Red de Casas de Acogida (Refugios) de Jordania, creadas por la Jordanian Women’s Union. Igualmente centra su actividad en las mujeres iraquíes víctimas de violencia Es miembro (entre otros), del Comité del Campo de Refugiados “Al Hussein” de Amman y como abogada y socióloga presta asistencia legal y social a mujeres maltratadas en Jordania. Actualmente es la directora ejecutiva del Centro de Investigación y Estudios de Género “Arnon” con sede en Amman.

- AFORO LIMITADO – INSCRIPCIÓN 5 € (Aportación de ajuda para la financiación de las Jornadas)

- CON LA COMIDA INCLUIDA – 15 €

- Hacer el ingreso a la cuenta nº 2013 1108 36 0200222062 CAIXA CATALUNYA

Organizan: Fòrum per la Memòria del País Valencià, Centre Social Terra y Alerta Solidària.

Apoyan: Comissió de la Dignitat, Societat Coral El Micalet y Acció dels cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT)

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0