Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

En el seu comunicat diu que és: "per no alterar la tranquil•litat dels visitants del Camposanto, per ser lloc recolliment i pau".

L’Ajuntament de València ataca amb prohibicions, obstruccionisme i censura l’acte de l’homenatge en les fosses comunes.

L’acte, en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme llençades als fossars comuns del Cementeri general de València, es celebrarà el diumenge 15 d’abril a les 12 hores. Porta principal del Cementeri. CATALÀ/CASTELLANO

dijous 12 d'abril de 2012

CATALÀ/CASTELLANO

L’Ajuntament de València ataca amb prohibicions, obstruccionisme i censura l’acte de l’homenatge en les fosses comunes.

L’acte, en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme llençades als fossars comuns del Cementeri general de València, es celebrarà el diumenge 15 d’abril a les 12 hores. Porta principal del Cementeri.

Acudeix y ajuda’ns a difondre aquesta informació

En una nova demostració d’aquest estat d’excepció cada vegada menys aparent, l’Ajuntament de València ataca amb prohibicions, obstruccionisme i censura l’acte d’homenatge a les víctimes del franquisme soterrades als fossars comuns del Cementeri General.

Aquesta vegada, com any rere any, a més de no entrar als quadres del fossar, prohibeix, que s’interprete la Muixeranga, l’Himne de Riego i Fosses del silenci, es a dir, tota la música.

Prohibeix la música, segons el seu comunicat: "per no alterar la tranquil•litat dels visitants del Camposanto, per ser lloc recolliment i pau". No es pot homenatjar amb música als morts d’un genocidi, perquè “intranquilitza” els vianants. El seu únic homenatge ha de ser el silenci, com la llosa amb la què cobreixen els seus assassinats. Així de delicats són amb alguns i tan poc amb tots els altres, que han de suportar com se’ls trenquen les orelles per la gran potència dels altaveus de la capella instal•lada al centre del cementeri, obligant-los a escoltar tot el repertori de la litúrgia i culte catòlic. No dóna cap raó per no entrar en els quadres de la fossa, serà llavors per no poder fer la ofrena floral al lloc on van llançar els seus cossos. Curiós: diuen "herba" al lloc de la ignomínia. Els morts poden ser silenciats però l’herba que els cobreix és intocable.

El poder només vol silenciar, reprimir i acabar amb els drets més elementals. Pretén imposar el seu vergonyós monòlit, erigit sobre les víctimes per glòria dels seus botxins, i fer callar qualsevol discrepància per la via de l’autoritarisme més ranci.

En el Cementeri de València l’Ajuntament autoritza que s’interprete la música en tota mena d’esdeveniments: soterraments, homenatges diversos... menys quan es tracta de les víctimes llençades a les fosses comunes. El greuge comparatiu és palés. Només sembla haver hi una conclusió: per a les "nostres autoritats" aquestes víctimes no mereixen ser recordades, ni honrades, ni reivindicades. Deu ser perquè són els perdedors, i per tant, pobres i exclosos.


CASTELLANO

El Ayuntamiento de Valencia ataca con prohibiciones, obstruccionismo y censura el acto del homenaje en las fosas comunes

El acto, en memoria y desagravio de las víctimas del franquismo que tiraron a las fosas comunes del Cementerio general de Valencia, se celebrará el domingo 15 de abril a las 12 horas. Puerta principal del Cementerio

Acude y ayúdanos a difundir esta información

En una nueva demostración de este estado de excepción cada vez menos aparente, el Ayuntamiento de Valencia ataca con prohibiciones, obstruccionismo y censura el acto de homenaje a las víctimas del franquismo enterradas en las fosas comunes del Cementerio General.

Esta vez, al igual que año tras año, además de no entrar en los cuadros de la fosa, prohíbe que se interprete La Muixeranga, el Himno de Riego y Fosses del silenci, es decir, toda la música.

Prohíbe la música, según su comunicado “para no alterar la tranquilidad de los visitantes del Camposanto por ser un lugar de recogimiento y paz”. No puede homenajearse con música a los muertos de un genocidio, “intranquiliza” a los viandantes. Su único homenaje ha de ser el silencio, como la losa con la que cubren sus asesinatos. Así de delicados son con algunos y tan poco con todos los demás, que han de soportar como se les rompen los oídos por la gran potencia de los altavoces de la capilla instalada en el centro del cementerio, obligándoles a escuchar todo el repertorio de la liturgia y culto católico. No da ninguna razón para no entrar en los cuadros de la fosa, será entonces para que no podamos hacer la ofenda floral en el lugar donde tiraron sus cuerpos. Curioso: llaman “hierba” al lugar de la ignominia. Los muertos pueden ser silenciados pero la hierba que los cubre es intocable.

El poder sólo quiere silenciar, reprimir y acabar con los derechos más elementales. Pretende imponer su vergonzoso monolito, erigido sobre las víctimas para gloria de sus verdugos, y acallar cualquier discrepancia por la vía del autoritarismo más rancio.

En el Cementerio de Valencia el Ayuntamiento autoriza que se interprete la música en todo tipo de acontecimientos: entierros, homenajes diversos... menos cuando se trata de las víctimas tiradas a las fosas comunes. El agravio comparativo es evidente. Solo parece haber una conclusión: para "nuestras autoridades" estas víctimas no merecen ser recordadas, ni honradas, ni reivindicadas. Debe de ser porque son los perdedores, y por lo tanto, pobres y exluidos.

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0