Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

Crònica, fotos i videos de l’acte de senyalització de les fosses comunes del Cementiri de València

L’Ajuntament de València profana i destrueix els enterraments de les víctimes del genocidi franquista

A la fossa de la secció 5ª dreta, estaven refent un panteó. Havien tret la terra per a cimentar l’obra, que estava amuntegada i oculta sota un plàstic blau. El plàstic estava alçat, i no calia molt d’esforç per a trobar els ossos dels que no tenen dret a ser recordats. L’Ajuntament democràtic no sap ocultar la veritat sense deixar les proves del seu abús a la vista, en forma d’ossos. Més ossos, més abusos. CATALÀ/CASTELLANO

dijous 1 de novembre de 2012

CATALÀ/CASTELLANO

Estem preparant més àlbums de fotos

L’Ajuntament de València profana i destrueix els enterraments de les víctimes del genocidi franquista

A la fossa de la Secció 5a Dreta estan fent obres per a construir panteons, buidant els enterraments de les víctimes, barrejant els seus restes amb els enderrocs.

A les persones represaliades assassinades les neguen, fins i tot, que puguen romandre soterrades.

Álbum de fotos

crònica VilaWeb, crònica kaosenlared, Los Ojos de Hipatia, MásPúblico

La fossa comuna de la secció 5ª dreta del Cementiri General de València[1] ha amagat les restes de 16.535 persones documentades, unes mortes a consequència de l’extermini perpetrat contra la població perdedora de la guerra i altres directament assassinades pel règim feixista espanyol, repartides pels seus quasi 15.000m2. És la més gran de les que, a Europa, es farciren amb el genocidi de la gent que els règims de terror eliminaren sistemàticament. És a una terra on els botxins es garantiren impunitat i on gent amb els seus mateixos cognoms neguen la veritat del franquisme.

Ha segut l’última de les fosses senyalitzades en l’acte d’homenatge[2] de hui, 1 de novembre de 2012, que ha organitzat el Fòrum per la Memòria del País Valencià[3]. Només es tracta de mostrar el que el postfranquisme, amb tota la força de l’aparell de l’Ajuntament de València, vol ocult sota terra. Només es tracta de fer visible que aquell cementiri s’engolí una massacre de proporcions gegantines per a una ciutat com València, amb 41.020 m2 coberts per més de 23.661 víctimes documentades. Només es tracta d’una jove de 25 anys que morí per un “quist d’ovari”, el 1939. D’un jove de 29 anys a qui l’assassinat li provocà un “xoc traumàtic”, el 1942. D’un nadó de 2 mesos que morí d’”atrèpsia” (malnutrició infantil) el 1940. D’una dóna de 73 anys que morí de “septicèmia”, el 1941… De més de 23.661 com elles i ells.

Quan, pels volts del 2006, es feren públiques les dimensions d’aquests enterraments, l’ajuntament democràtic de València respongué amb una maniobra desesperada de destrucció de proves en forma d’obres per a fer 1.030 nínxols sobre la fossa de la secció 7ª dreta, l’única que restava sencera. Abans que la lluita de les persones afectades i una ordre judicial paralitzaren les obres, arran de la demanda judicial inteposada pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, aconseguiren buidar, amb premeditació i traiïdoria, part del quadre nº 3 del fossar. La terra aparegué sota les muralles del castell de Sagunt, amb les restes de les persones represaliades ben visibles[4].

L’abús ha continuat fins hui. Per enèsima vegada, l’ajuntament democràtic ens ha volgut prohibir el record. S’ha amagat darrere les ordenances per a dir que cal una autorització explícita per a posar flors en memòria de les persones mortes, per a recordar els seus noms, per a posar una estela de paper sobre la terra que els cobreix. Mentre, al nostre voltant, milers de persones homenatjava la seua gent estimada que ja no hi és, nosaltres hem estat sota vigilància constant de la policia i els equips de neteja, que s’han encarregat de convertir els nostres cartells i les nostres flors en fem.

La nostra gent no té dret a làpida, ni a flors, ni a cartells, ni a record, ni a estima. Ho diu l’ordenança municipal, només per a la nostra gent. A la nostra gent, la maten cada dia que maten la nostra memòria

A la fossa de la secció 5ª dreta, estaven refent un panteó. Havien tret la terra per a cimentar l’obra, que estava amuntegada i oculta sota un plàstic blau. El plàstic estava alçat, i no calia molt d’esforç per a trobar els ossos dels que no tenen dret a ser recordats. L’Ajuntament democràtic no sap ocultar la veritat sense deixar les proves del seu abús a la vista, en forma d’ossos. Més ossos, més abusos.

S’han fet un munt de fotos. Una persona que també volia fer-ne ens ha dit que, quan ha arribat, els ossos ja no hi eren. Espere que, qui els haja agafat, ho haja fent inspirat per la frase d’Einstein: “Si vols descobrir la veritat, fes-ho amb senzillesa i deixa l’elegància al sastre”. Res més senzill que denunciar la destrucció de la memòria salvant allò que encara no han destruït.


castellano

El Ayuntamiento de Valencia profana y destruye los enterramientos de las víctimas del genocidio franquista

En la fosa de la Sección 5ª Derecha estan haciendo obras para construir panteones, sacando la tierra de donde están enterrdas las víctimas y mezclando sus restos con los escombros.

A las personas represaliadas asesinadas les niegan, incluso, que puedan permanecer enterradas

La Fosa Común de la Sección 5ª Derecha del Cementerio General de Valencia (1) esconde los restos de 16.535 personas documentadas, unas muertas a consecuencia del exterminio perpetrado contra la población que había perdido la guerra y otras directemente asesinadas por el régimen fascista español, repartidas en sus casi 15.000 m2. Es la más grande de las que, en Europa, se llenaron con el genocidio de la gente que los regímenes de terror eliminaron sistemáticamente. Es una tierra donde los verdugos se garantizaron la impunidad y donde gente con sus mismos apellidos niegan la verdad del franquismo.

Ha sido la última de las fosas señalizadas en el acto del homenaje (2) de hoy, 1 de noviembre de 2012, que ha organizado el Fòrum per la Memòria del País Valencià (3). Solo se trata de mostrar que el posfranquismo, con toda la fuerza del aparato del Ayuntamiento de Valencia, quiere ocultar bajo tierra. Solo se trata de hacer visible que ese cementerio se tragó una masacre de proporciones gigantescas para una ciudad como Valencia, con 41.020 m2 cubiertos con más 23.661 víctimas documentadas. Solo se trata de una joven de 25 años que murió a causa de un "quiste ovárico", en 1939. De un joven de 29 años a quien su asesinato le provocó un "Sckoc traumático", en 1942. De un bebé de 2 meses que murió de "atrepsia" (hambre en los niños) en 1940. De una mujer de 73 años que murió de "septicemia" en 1941... De más de 23.661 personas como ellas y ellos

Cuando, por el 2006, se hicieron se hicieron públicas las dimensiones de estas fosas comunes, el Ajuntamiento democrático de Valencia respondió con una maniobra desesperada de destrucción de pruebas en forma de obras para construir 1.030 nichos sobre la fosa de la Sección 7ª Derecha, la única que quedaba entera. Antes de que la lucha de las personas afectadas y de una orden judicial paralizaran las obras, a raiz de la demanda judicial interpuesta por el Fòrum per la Memòria del País Valencià, consiguieron llevarse más 80 camiones de tierra, con premeditación y traidoramente, del cuadro 3º de la fosa. La tierra apareció bajo las murallas del castillo de Sagunt, con los restos de las personas represaliadas a la vista de todos (4)

El abuso ha continuado hasta hoy. Por enésima vez, el Ayuntamiento democrático nos ha querido prohibir el recuerdo. Se ha escondido tras las Ordenanzas Municipales para decir que hace falta una autorización explícita para poner flores en memoria de las personas muertas, para poner una estela de papel sobre la tierra que los cubre. Mientras, a nuestro alrededor, miles de personas homenajeaban a sus seres queridos que ya no están, pero nosotros hemos estado bajo vigilancia contante de la policía y de los equipos de limpieza, que se han encargado de convertir nuestros carteles y nuestras flores en basura.

Nuestra gente no tiene derecho a lápida, ni a flores, ni a recuerdo, ni a estima. Lo dice una Ordenanza Municipal, solo para nuestra gente. A nuestra gente, que la matan cada día que matan nuestra memoria.

En la fosa de la Sección 5ª Derecha, estaban construyendo un panteón. Habían sacado la tierra para cimentar la obra, que estaba amontonada y tapada bajo un plástico azul. El plástico estaba levantado, y no se necesitaba mucho esfuerzo para encontrar los huesos de los que no tienen derecho a ser recordados. El Ayuntameinto democrático no sabe ocultar la verdad sin dejar las pruebas de su abuso a las vista, en forma de huesos. Más huesos, más abusos.

Se han hecho muchas fotos. Una persona que también queria hacerlas nos ha dicho que cuando ha llegado, los huesos ya no estaban. Esperamos que, quien los haya cogido, lo haya hecho inspirado por la frase de Einstein: "Si quieres descubrir la verdad, hazlo con sencillez y dejále la elegancia al sastre". Nada más sencillo que denunciar la destrucción de la memoria salvando aquello que aún no ha sido destruido.


[1] http://www.forumperlamemoria.org/?F...

[2] http://www.forumperlamemoria.org/?S...

[3] http://www.forumperlamemoria.org/

[4] http://www.forumperlamemoria.org/?E...

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0