Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

Dia 1 de novembre a les 10 hores. Porta principal del Cementeri general de València

L’Ajuntament de València prohibeix senyalitzar les fosses comunes, tot i que reconeix implícitament que hi ha soterrades víctimes del genocidi franquista.

Malgrat tot, el dia 1 de novembre, anirem al Cementeri General de València per a honrar la memòria de les víctimes del genocidi franquista llençades a les fosses comunes i, per enèsima vegada demanarem per a elles la Veritat, la Justícia i la Reparació que se encara se’ls nega. CATALÀ/CASTELLANO

dimarts 30 d'octubre de 2012

CATALÀ/CASTELLANO

Ajuda’ns a difondre aquesta informació

L’Ajuntament de València prohibeix senyalitzar les fosses comunes, tot i que reconeix implícitament que hi ha soterrades víctimes del genocidi franquista.

- En la resolució afirma que les víctimes de franquisme llençades als fossars no tenen dret a la renovació de la sepultura, ja que aquest és un dret exclusiu de les sepultures preferents.

Resolució de l’Ajuntament sencera

El Fòrum per la Memòria del País Valencià impugnarem la resolució de l’Ajuntament

- Malgrat tot, el dia 1 de novembre, anirem al Cementeri General de València per a honrar la memòria de les víctimes del genocidi franquista llençades a les fosses comunes i, per enèsima vegada demanarem per a elles la Veritat, la Justícia i la Reparació que se encara se’ls nega.

L’Ajuntament de València, en tot allò relacionat amb l’honra, el desgreuge i l’homenatge a les víctimes del franquisme llençades a les fosses comunes del Cementeri General, ens tenia acostumats a diferents prohibicions: posar els noms sobre la terra que cobreix les seues restes, fer una ofrena floral als espais que ocupen les fosses, interpretar música, etc. Però quan ja pensàvem que les havia esgotat totes, ens comunica que prohibeix senyalitzar les fosses comunes perquè: “El dret de soterrament en sepultures en terra es concedeix únicament per cinc anys, podent renovar-se la concessió únicament en les preferents (NO EN LA FOSSA COMUNA QUE NO SÓN OBJECTE DE RENOVACIÓ)” (les majúscules són originals). Mai s’havia fet palesa tanta discriminació

L’Ajuntament de València segurament ha oblidat que, en el cas suposat que els familiars hagueren pogut exercir el dret a la renovació de les sepultures dels seus éssers estimats, cosa impossible en el cas de les llençades als fossars ja que no tenen dret ni tan sols a mantindre la sepultura més enllà de cinc anys, no haurien pogut fer-ho per una senzilla raó: no sabien que es trobaven en aquelles fosses; de fet, en la majoria dels casos, no sabien ni tan sols que aquelles fosses existien. Oficialment, es tractava de persones desaparegudes, les quals, en realitat, havien estat assassinades, mortes a causa de la fam, de malalties no assistides, per les violacions, per les tortures, pel terrorisme d’Estat, i un sinistre i llarg etcètera. En definitiva, mortes a causa de les terribles condicions de vida que les autoritats franquistes va imposar-los per la seua condició de perdedors de la guerra. Persones llençades, en la clandestinitat més absoluta i sense ni tan sols un taüt, dins el forat negre de l’oblit.

L’Ajuntament de València, en la seua resolució, també argumenta que no podem senyalitzar els fossars perquè: “ha de tutelar els principis del respecte a visitants o difunts” dins del cementeri. I nosaltres ens demanem: i quan es tutelen els principis del respecte als drets de les víctimes del genocidi franquista llençades a les fosses comunes? És evident que, per a l’Ajuntament de València, les víctimes del franquisme no han tingut, ni han de tindre, cap més dret que el de romandre en la invisibilitat total i en la clandestinitat més absoluta. Però nosaltres no oblidarem que eixos fossars porten el nom de dones i homes, de xiquets i xiquetes, de iaies i iaios que representen la talla moral i política sobre la qual cal edificar una societat digna, lliure, sense censura i sense impunitat. Totes elles i tots ells no només han de ser recordats, sinó que han de ser coneguts públicament, recuperats i reivindicats per les seues famílies, pel seu poble. I per això, el dijous 1 de novembre, a les 10:00 del matí, tornarem al cementeri.

Us hi esperem!


Castellano

Ayúdanos a difundir esta información

El Ayuntamiento de Valencia nos ha comunicado que prohíbe señalizar las fosas comunes, aún reconociendo implícitamente que hay víctimas del genocidio franquista enterradas en ellas.

El Fòrum per la Memòria del País Valencià impugnaremos la resolución del Ayuntamiento


- En la resolución afirma que las víctimas del franquismo tiradas a las fosas comunes no tienen derecho a la renovación de la sepultura, ya que éste es un derecho exclusivo de las sepulturas preferentes

- A pesar de ello, el día 1 de noviembre, iremos al Cementerio general de Valencia a honrar la memoria de las víctimas del genocidio franquista tiradas en las fosas comunes y por enésima vez pediremos para ellas la Verdad, la Justicia y la Reparación que se les sigue negando.

El Ayuntamiento de Valencia, en materia de honrar, desagraviar y homenajear las víctimas del franquismo tiradas a las fosas comunes del Cementerio general, nos tenía acostumbrados a todo tipo de prohibiciones: poner los nombres sobre la tierra que cubre sus restos, hacer ofrenda floral en los espacios que ocupan las fosas, interpretar música… Pero cuando ya creíamos que las había agotado todas, nos acaba de comunicar que prohíbe señalizar las fosas comunes porque: “el derecho de enterramiento en sepulturas en tierra se concede únicamente por cinco años, pudiendo renovarse únicamente en las sepulturas preferentes (NO EN LAS FOSAS COMUNES QUE NO SON OBJETO DE RENOVACIÓN)” (las mayúsculas son originales). Nunca se había puesto de manifiesto tanta discriminación.

El Ayuntamiento debe haber olvidado que aún en el caso de que los familiares hubiesen podido ejercer el derecho a la renovación de las sepulturas de sus personas queridas, cosa imposible en el caso de las tiradas a las fosas ya que no tienen derecho ni tan siquiera a mantener la sepultura más allá de cinco años, no hubieran podido hacerlo por una sencilla razón: no sabían que se encontraban en aquellas fosas; de hecho en la mayoría de los casos, no sabían ni siquiera que aquellas fosas existían. Oficialmente se trataba de personas desaparecidas que en realidad habían sido asesinadas, muertas por el hambre, por las enfermedades no asistidas, por las violaciones, por las torturas, por el terrorismo de estad, y un largo y siniestro etcétera. En definitiva, muertas a causa de las terribles condiciones de vida impuestas por el franquismo por su condición de ser los perdedores de la guerra. Personas tiradas en la clandestinidad más absoluta, sin tan siquiera un ataúd, a esos agujeros negros de olvido que son las fosas comunes.

El Ayuntamiento de Valencia, en su resolución, también argumenta que no podemos señalizar las fosas porque: “ha de tutelar los principios del respeto a los visitantes o difuntos” dentro del Cementerio. Y nosotros nos preguntamos: ¿y cuando se tutelan los principios del respeto a las víctimas del genocidio franquista tiradas a las fosas comunes?

Es evidente que, para el Ayuntamiento de Valencia, las víctimas del franquismo no han tenido ni han de tener más derecho que el de permanecer en la invisibilidad total y en la clandestinidad más absoluta. Pero nosotros no vamos a olvidar que esas fosas comunes llevan el nombre de mujeres y de hombres, de niños y de niñas, de abuelas y de abuelos que representan la talla moral y política sobre la que ha de edificarse una sociedad digna, libre, sin censuras y sin impunidad y que todas ellas y ellos, no solo han de ser recordados, sino que han de ser conocidos públicamente, recuperados y reivindicados por sus familias y por su pueblo. Y por eso, el jueves día 1 de noviembre, a las 10 horas, volveremos al Cementerio.

¡Os esperamos!

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0