Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

LLIURAMENT DELS PREMIS DIGNITAT 2006 EN LA FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES DE BARCELONA. Galería fotográfica

DIARI EL PUNT. Barcelona, 11-5-2007. Dignes contra una llei "indigna"

dissabte 12 de maig de 2007

Les crítiques a la llei de memòria històrica protagonitzen uns premis Dignitat que ICV evita

ALBERT SEGURA. «Burla, humiliació, escarni, indignitat» són alguns dels qualificatius que va rebre la llei estatal de la memòria històrica, anit en l’entrega dels premis Dignitat 2006. ICV, potser preveient-ho, va ser l’únic partit català que no va enviar-hi cap representant, tot i que la supervivent del camp d’extermini de Ravensbrück Neus Català, que tanca la llista d’Imma Mayol a Barcelona, era una de les quatre guardonades per la Comissió de la Dignitat. També va estalviar-se haver de sentir les crítiques el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i president d’Iniciativa, Joan Saura, que va delegar en la directora del Memorial Democràtic, Maria Jesús Bono.

Va ser un clam unànime contra el pacte entre el PSOE i IU-ICV de declarar «il•legítims» els tribunals del règim franquista i «injustes» les seves condemnes. No n’hi ha prou: «Volem l’anul•lació d’ofici de les sentències dels consells de guerra de la dictadura», van coincidir a reclamar. El magistrat emèrit del Tribunal Suprem, José Antonio Martín Pallín, va criticar que «es defuig la nul•litat» i va reclamar que s’anul•lin totes les sentències «dictades en estat d’excepció» i que es creï «una fiscalia especial» que ajudi les víctimes i els familiars a aconseguir la reparació jurídica. El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, va exigir «que l’Estat demani perdó al poble de Catalunya» i faci una «condemna moral sense embuts» de la dictadura. I va denunciar que la segona fase de retorn dels papers de Salamanca està bloquejada perquè el govern espanyol «diu que les circumstàncies polítiques no acompanyen», que «ara no convé electoralment».

Neus Català, que emocionada va refermar el seu jurament de «parlar pels que no han pogut parlar», no va ser l’única guardonada. També van rebre els premis Dignitat la presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià, Empar Salvador, el membre de l’Associació Pro Memòria dels Immolats per Catalunya Pere Fortuny, i la historiadora autora del llibre La maternitat d’Elna, Assumpta Montellà. Empar Salvador és una de les descobridores de la fossa comuna més gran de la Guerra Civil, al cementiri de València: hi ha enterrades més de 26.300 víctimes que ella ha aconseguit identificar. «A l’Estat espanyol no només s’ha de poder jutjar Pinochet», va reivindicar. Una altra fossa, el fossar de la Pedrera de Montjuïc, és la que va aconseguir dignificar l’Associació Pro Memòria dels Immolats per Catalunya, també guardonada per la Comissió de la Dignitat. Pere Fortuny va advertir que si la llei s’aprova tal com l’han deixat el PSOE i IU-ICV «serà una llei de punt final, la legalització de la dictadura». I el premi a Assumpta Montellà va ser, també, un premi a Elisabeth Eidenbenz, la mestra suïssa protagonista de l’extraordinària història que explica al llibre La maternitat d’Elna. Aquesta mestra suïssa va salvar, entre 1939 i 1944, 597 nadons catalans d’una mort segura als camps de refugiats de la Catalunya Nord. ERC i CiU, que també abominen de la llei, van enviar a la Fundació Tàpies Joan Ridao, el portaveu parlamentari dels republicans, i Jordi Vilajoana, el vicepresident segon del Congrés. El PSC, que hi està a favor, va estar representat pel diputat de CpC Josep Maria Balcells. I la cadira reservada a ICV va quedar buida, amb un cartell que deia «Dolors Camats» -el partit va assegurar que la seva portaveu estava malalta, però dues hores després se la va poder veure al pati Manning, en l’enganxada de cartells d’Imma Mayol.

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0