Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

Presentació del llibre sobre Colòmbia el dimecres 11 de Febrer del 2009, 19:30 h. al Centre de Cultura Contemporània OCTUBRE, carrer Sant Ferran, 12. 46001 València, de Carlos Alberto Ruiz Socha

"La rebelión de los límites. Quimeras y porvenir de derechos y resistencias ante la opresión"

James Petras, Universitat de Binghamton, New York "Aquest llibre té una particular rellevància. Especialment per a Colòmbia, en l’actualitat, enfront de la llei de matar i no qüestionar, que circula des del govern fins a les masses histèriques de les classes mitjanes urbanes. A causa que el seu autor defensa amb raó el dret de la rebel·lió, dins d’una perspectiva ètica, sense vacil·lacions ni ambigüitats. Tots els qui rebutgen el servilisme i les apologies enfront dels programes del neofeixisme, han de llegir aquest llibre".

dissabte 7 de febrer de 2009

Hi Intervindran:

José Antonio Antón, Entrepobles País Valencià

Empar Salvador, Fòrum per la Memòria del País Valencià

Emilia Bolinches, Coordinació Valenciana de Solidaritat amb Colòmbia

Carlos Alberto Ruiz Socha, autor de llibre.

"Efectivament, avui la rebel·lió és rebel·lió dels límits. No es tracta només de límits de la rebel·lió. La rebel·lió és i ha de ser rebel·lió dels límits, a partir dels límits, en nom dels límits. Que hi haja límits: això és la rebel·lió. La rebel·lió en si mateixa és un límit, com diu Carlos Alberto Ruiz. Així ho va expressar ja Walter Benjamin: “Marx diu que les revolucions són la locomotora de la història mundial. Però possiblement tot és diferent. Potser les revolucions són l’activació del fre d’emergència d’una humanitat, que viatja viatjant en aquest tren”...".

Del Prefaci, de Franz Hinkelammert

"Les víctimes s’organitzen no només per protestar, sinó per trobar solucions. Metes de diversos tipus són necessàries, i avui en dia, quan el capitalisme ha obtingut una hegemonia mundial, la convergència dels esforços col·lectius és obligatòria... Ací es reflexiona també sobre això, com sobre els acords humanitaris. Però les solucions no poden limitar-se a l’aspecte humanitari. Han de ser estructurals (...) Indignació, resistència, busca de solucions, formen part de la rebel·lió, i impliquen tot el ser humà, tant en la seua dimensió afectiva com racional, personal com a col·lectiva (...) Si el dret camina generalment darrere dels fets, la seua tasca és la de construir un habitus jurídic en la dimensió política i cultural, que consolide un estat de justícia i de pau. Enfront de les noves situacions, el pensament jurídic es veu obligat a ser dinàmic i prospectiu, articulat amb les anàlisis socials i amb la reflexió ètica. Podem dir que l’obra de Carlos Alberto Ruiz Socha correspon a aquesta exigència d’enfocament de conjunt...".

Del Pròleg, de François Houtart

Convoquen:

Entrepobles, Fòrum per la Mèmoria del País Valencia, Coordinació Valenciana de Solidaritat amb Colòmbia

Amb la col.laboració del Centre Octubre

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0