Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

"pel seu treball infatigable per restaurar la memòria de totes aquelles persones assassinades a la guerra civil o a la postguerra."

Lliurament del XIV Premi Jaume I a l’Acció Social al Fòrum per la Memòria del PV

El Fòrum per la Memòria del País Valencià, la tasca dels homes i dones que l’integren, és el tipus d’ingredient en la realitat contemporània que ens salva de convertir-nos en una d’aquestes dues seqüeles opaques que caracteritzen les societats contemporànies: d’una banda que el poder no triomfe convertint-nos en massa, l’altre que com a individus, cadascun de nosaltres, visquem sense identitat per tenir el passat segrestat. CATALÀ/CASTELLANO

divendres 11 de maig de 2012

El passat dissabte dia 5 va tenir lloc a Carlet el lliurament dels Premis Jaume I corresponents a l’edició de 2012, en el marc d’una "gran festa cívica" que va congregar més de 200 persones.

El Fòrum per la Memòria del PV va rebre el Premi a l’Acció Social "pel seu treball infatigable per restaurar la memòria de totes aquelles persones assassinades a la guerra civil o a la postguerra."

La vicepresidenta del Fòrum, Empar Salvador, va agrair en nom de l’Associació als promotors, el Casal Jaume I de Carlet i Acció Cultural del País Valencià, "que s’hagueren acordat d’aquest col·lectiu contínuament atacat amb campanyes de censura, descrèdit i difamació per les seues reivindicacions i les seues lluites perquè se’ls faça justícia a les víctimes del genocidi franquista"

Paraules d’Alfonso Legaz en l’acte de lliurament del Premi

Ja fa diverses dècades que Robert Bresson va deixar escrit i filmat que per enganyar les masses n’hi ha prou amb negar els fets. A instàncies del poder, la pràctica del principi de Bresson en tot occident és tan habitual que ja gairebé ningú ho detecta. Si és cert que el fet passat, si l’objecte de la memòria, escapa inevitablement als nostres sentits, no és menys cert que l’exercici de la memòria és la millor de les gimnàstiques per dotar-nos de sentit i de fer-nos partícips d’aquest. El Fòrum per la Memòria del País Valencià, la tasca dels homes i dones que l’integren, és el tipus d’ingredient en la realitat contemporània que ens salva de convertir-nos en una d’aquestes dues seqüeles opaques que caracteritzen les societats contemporànies: d’una banda que el poder no triomfe convertint-nos en massa, l’altre que com a individus, cadascun de nosaltres, visquem sense identitat per tenir el passat segrestat.

El treball actual dels historiadors a Espanya pel que fa als crims de la dictadura franquista podria afirmar-se que, pel seu flac volum, és inútil per a proporcionar a Espanya una memòria a partir de la qual elaborar un present amb futur. No obstant això, la necessitat de posseir el passat és humana i, per tant, si les universitats, si les institucions públiques, si aquells homes i dones d’entre nosaltres que més i millor qualificats estan per realitzar els treballs d’investigació històrica sobre el nostre desaparegut segle XX, no porten endavant aquesta tasca per la qual la societat els va formar, si la tasca dels historiadors no es produeix en la mesura que aquests dirigeixen el carboni 14 cap a la diana que les institucions públiques hereves del franquisme els indiquen, la tasca serà desenvolupada sens dubte per altres ciutadans tocats d’una ètica ajustada a aquesta necessitat, una ètica inversament proporcional a la falta que de la mateixa pateixen els grans professionals. El Fòrum per la Memòria del País Valencià, treballant en la mesura de les seves possibilitats i més enllà, ha recuperat de l’oblit més noms de víctimes assassinades per la dictadura que la totalitat de la resta de grups, associacions o grups de treball implicats directament, o indirectament , amb la recuperació de la història de l’extermini republicà a tot el país. El treball realitzat al País València és tal que ha donat a censar i recuperar noms i identitats de diverses desenes de milers de persones assassinades durant la dictadura. El treball continua avui la tasca de, il•luminant aquestes dades davant l’opinió internacional, aconseguir el reconeixement públic d’aquests crims, la responsabilitat dels assassins i els seus col•laboradors, i la restitució d’una dignitat sepultada a mitges en la indiferència, a mitges en les fosses comunes, d’un país democràtic que va segrestar el feixisme fa ja més de 70 anys. El premi a la tasca social tan merescudament concedit al Fòrum per la Memòria del País Valencià, i que se m’ha concedit l’honor de presentar, sens dubte em fa pensar i ha de recordar a tots, l’esforç, la dedicació, la vida consagrada potser sencera a aquesta tasca de registre en el més ingrat dels silencis, les contrarietats de la militància dura del record dels morts, de tants empleats, mestres, treballadors, artistes, periodistes, advocats, obrers, estudiants, persones que omplen amb la seva voluntat de veritat, que omplen, repeteixo, el Fòrum per la memòria del País Valencià, tractant d’oposar-se a aquest silenci que sense la seva presència ens dominaria i que acabaria per submergir-nos sense esperança entre les masses de Bresson, les que viuen sense identitat, sense passat i sense futur.


castellano

El pasado sábado día 5 se entregaron en Carlet los Premios Jaume I correspondientes a la edición de 2012, en una gran fiesta cívica que congregó a más de 200 personas.

El Fòrum per la Memòria del PV recibió el Premio a la Acción Social “por su infatigable trabajo para restaurar la memória de todas aquellas personas asesinadas en la guerra civil o la postguerra”

La vicepresidenta del Fòrum, Empar Salvador, agradeció en nombre de la asociación a los promotores, el Casal Jaume I de Carlet y Acció Cultural del País Valencià, “que se hubiesen acordado de este colectivo continuamente atacado con campañas de censura, descrédito y difamación, por sus reivindicaciones y sus luchas para que se les haga justicia a las víctimas del genocidio franquista”

Palabras de Alfonso Legaz en el acto de entrega del Premio

Hace ya varias décadas que Robert Bresson dejó escrito y filmado que para engañar a las masas basta con negar los hechos. A instancias del poder, la práctica del principio de Bresson en todo occidente es tan habitual que ya apenas nadie lo detecta. Si es cierto que el hecho pasado, si el objeto de la memoria, escapa inevitablemente a nuestros sentidos, no es menos cierto que el ejercicio de la memoria es la mejor de las gimnasias para dotarnos de sentido y de hacernos partícipes del presente. El Fòrum per la Memoria del País Valencià, la labor de los hombres y mujeres que lo integran, es el tipo de ingrediente en la realidad contemporánea que nos salva de convertirnos en una de esas dos secuelas opacas que caracterizan las sociedades contemporáneas: de un lado que el poder no triunfe convirtiéndonos en masa, del otro que como individuos, cada uno de nosotros, vivamos sin identidad por tener el pasado secuestrado.

El trabajo actual de los historiadores en España en lo referente a los crímenes de la dictadura franquista podría afirmase que, por su flaco volumen, resulta inútil para proporcionar a España una memoria a partir de la cual elaborar un presente con futuro. Sin embargo, la necesidad de poseer el pasado es humana y, por tanto, si las universidades, si las instituciones públicas, si aquellos hombres y mujeres de entre nosotros que más y mejor cualificados están para realizar los trabajos de investigación histórica sobre nuestro desaparecido siglo XX, no llevan adelante esa labor para la cual la sociedad les formó, si la labor de los historiadores no se produce en la medida en que estos dirigen el carbono 14 hacia la diana que las instituciones públicas herederas del franquismo les indican, la tarea será desarrollada sin duda por otros ciudadanos tocados de una ética ajustada a esa necesidad, una ética inversamente proporcional a la falta que de la misma padecen los grandes profesionales. El Fòrum per la Memoria del País Valencià, trabajando en la medida de sus posibilidades y más allá, ha recuperado del olvido más nombres de víctimas asesinadas por la dictadura que la totalidad del resto de grupos, asociaciones o grupos de trabajo implicados directa, o indirectamente, con la recuperación de la historia del exterminio republicano en todo el país. El trabajo realizado en el País Valencia es tal que ha dado en censar y recuperar nombres e identidades de varias decenas de miles de personas asesinadas durante la dictadura. El trabajo continúa hoy en la labor de, iluminando esos datos ante la opinión internacional, conseguir el reconocimiento público de esos crímenes, la responsabilidad de los asesinos y sus colaboradores, y la restitución de una dignidad sepultada a medias en la indiferencia, a medias en las fosas comunes, de un país democrático que secuestró el fascismo hace ya más de 70 años. El premio a la labor social tan merecidamente concedido al Fòrum per la Memoria del País Valencià, y que se me ha concedido el honor de presentar, sin duda me hace pensar y debe recordarnos a todos, el esfuerzo, la dedicación, la vida consagrada quizá entera a esa labor de registro en el más ingrato de los silencios, los sinsabores de la militancia dura del recuerdo de los muertos, de tantos empleados, maestros, trabajadores, artistas, periodistas, abogados, obreros, estudiantes, personas que llenan con su voluntad de verdad, que llenan, repito, el Fòrum per la memoria del País Valencià, tratando de oponerse a ese silencio que sin su presencia nos dominaría y que terminaría por sumergirnos sin esperanza entre las masas de Bresson, las que viven sin identidad, sin pasado y sin futuro.

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0