Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

Acte en memòria i desgreuge de les víctimes del franquisme llençades a les fosses comunes del Cementeri de València

Milers de persones desafien les prohibicions de la totpoderosa Rita Barberá.

Només van perdre el seu somni de llibertat i igualitarisme perquè els van aniquilar. Recull de premsa, fotos i videos. CATALÀ/CASTELLANO

dimecres 18 d'abril de 2012

CATALÀ/CASTELLANO

Recull de premsa, fotos i videos

Fotos CNT-Camp de Morvedre

Fotos - La Haine

La censura i la prohibició no poden amb l’homenatge a les víctimes del franquisme. Melderomer

Ellos no se merecen el silencio - Los ojos de Hipatia

El País

Abc

Levante-emv

Valencia-CNT

VilaWeb

Las Provincias

Havien prohibit tot el que implica un homenatge: posar flors, fer música, fer ofrena floral al lloc on van tirar els seus cossos, posar els seus noms sobre les seves restes ... Però per a les persones que varem assistir i intervenir, aquestes fosses comunes del Cementiri General de València, porten el nom de dones i d’homes, de nens i de nenes d’avis i d’àvies que representen la talla moral i política sobre la qual s’ha de construir tota societat digna, lliure, sense censures i sense impunitat i que totes elles i ells, no només han de ser recordats, sinó que han de ser públics, recuperats i reivindicats per les seves famílies i pel seu poble. Van perdre el seu somni de llibertat i igualitarisme perquè els van aniquilar.

I per això, els seus anihiladors, els seus descendents i defensors dels seus interessos, controladors de tots els sectors bàsics de la nostra societat actual: l’economia, la banca, la política, els mitjans de comunicació, la "cultura", no volen que els recordem . Fins i tot "el nostre rei", a qui li agrada anar a caçar elefants mentre ciutadans d’aquest estat es suïciden desesperats per la brutal crisi econòmica per ells provocada, va ser nomenat pel dictador genocida Franco, responsable dels nostres morts, és a dir, d’aquells que van ser assassinats o van morir per les miserables condicions de vida imposades pel franquisme amb ànim de aniquilar-los per defensar les llibertats. No volen que els recordem, honorem i reivindiquem perquè això posa en perill la seva impunitat. Suposaria per als responsables, col•laboradors i beneficiaris del genocidi respondre pels seus crims i els seus beneficis, i també incórrer en responsabilitat penal, econòmica i administrativa, amb investigació de la procedència dels seus béns, trobant-nos tot allò que procedeix del que han furtat a les seves víctimes.

Per això les seves prohibicions no van fer efecte. Se’ls va fer cas omís. No van importar ni la seva censura ni el seu obstruccionisme. A les 12 del migdia, camí de l’homenatge a la fossa comuna de la Secció 7 ª Dreta, va arrencar la Comitiva de Dol des de la porta principal del Cementiri General de València. Anava encapçalada per la corona de llorer per honorar la seva memòria, seguida de unes dues mil persones. Les colles de dolçaines i tabals Estrela Roja de Benimaclet, Societat Coral El Micalet, Buf-Alí de la Malva-Rosa i l’Arrojessat de Torrent, acompanyaven la Comitiva interpretant sense descans la colpidora "Processó de la Memòria" que la colla Estrela Roja de Benimaclet havia compost expressament per a aquest acte. I allà, a la fossa comuna, sobre les seves restes, també varem voler recordar a tots els/les que van caure assassinats pel feixisme durant l’anomenada "transició democràtica" i de després, per això Pau Alabajos, en una memorable interpretació, a més de "Fosses del Silenci" en memòria de les víctimes del franquisme, també va cantar "Nit i Boira" en memòria de Guillem Agulló i dels que com ell va assassinar el feixisme espanyol. Al final, varem dir els seus noms en veu alta, era una manera d’estar encara més amb tots ells i elles. Després, deixarem els seus noms clavats a l’herba que cobreix les seves restes, al costat de les flors, tot i que sabem que l’Ajuntament de València els deixarà poques hores. Ens acomiadem d’ells i elles fins al pròxim homenatge interpretant-los els seus himnes: l’Himno de Riego, la Internacional i A las Barricadas Però abans els havíem interpretat La Muixeranga, el nostre himne valencià als caiguts per defensar la llibertat i els drets del nostre poble.

Per la Veritat i la Justícia, honor i glòria a les i els caiguts, judici i càstig als culpables!

Per la Memòria i contra la Impunitat, mesures perquè aquells crims no es tornen a repetir!!


Castellano

Miles de personas desafían las prohibiciones de la todopoderosa Rita Barberá

Solo perdieron su sueño de libertad e igualitarismo porque los aniquilaron.

Habían prohibido todo lo que implica un homenaje: poner flores, tocar música, hacer ofrenda floral en el lugar donde tiraron sus cuerpos, poner sus nombres sobre sus restos… Pero para todos cuantos asistimos e intervinimos, estas fosas comunes del Cementerio general de Valencia, llevan el nombre de mujeres y de hombres, de niños y de niñas de ancianos y de ancianas que representan la estatura moral y política sobre la que se debe construir toda sociedad digna, libre, sin censuras y sin impunidad y que todas ellas y ellos, no solo deber ser recordados, sino que deben ser públicos, recuperados y reivindicados por sus familias y por su pueblo. Perdieron su sueño de libertad e igualitarismo porque los aniquilaron.

Y por eso, sus aniquiladores, sus descendientes y defensores de sus intereses, controladores de todos los sectores básicos de nuestra sociedad actual: la economía, la banca, la política, los medios de comunicación, la “cultura”, no quieren que les recordemos. Incluso “nuestro rey”, al que le gusta ir a cazar elefantes mientras ciudadanos de este estado se suicidan desesperados por la brutal crisis económica por ellos provocada, fue nombrado por el dictador genocida Franco, responsable de nuestros muertos, es decir, de aquellos que fueron asesinados o murieron por las miserables condiciones de vida impuestas por el franquismo con ánimo de aniquilarlos por defender las libertades. No quieren que les recordemos, honremos y reivindiquemos porque ello pone en peligro su impunidad. Supondría para los responsables, colaboradores y beneficiarios del genocidio responder por sus crímenes y sus beneficios, y también incurrir en responsabilidad penal, económica y administrativa, con investigación de la procedencia de sus bienes, encontrándonos con cuantos proceden de lo robado a sus víctimas.

Por eso sus prohibiciones no hicieron efecto. Se les hizo caso omiso. No importaron ni su censura ni su obstruccionismo. A las 12 del mediodía, camino del homenaje en la fosa común de la Sección 7ª Derecha, arrancó la Comitiva de Duelo desde la puerta principal del Cementerio general de Valencia. Iba encabezada por la corona de laurel para honrar su memoria, seguida de unas dos mil personas. Las bandas de dolçaines i tabals Estrela Roja de Benimaclet, Societat Coral El Micalet, Buf-Alí de la Malvarrosa y L’Arrojessat de Torrent, acompañaban a la Comitiva interpretando sin descanso la sobrecogedora “Processó de la Memòria” que la colla Estrela Roja de Benimaclet había compuesto expresamente para este acto. Y allí, en la fosa común, encima de sus restos, también quisimos recordar a cuantos cayeron asesinados por el fascismo durante la llamada “Transición Democrática” y de después, por eso Pau Alabajos, en una memorable interpretación, además de “Fosses del Silenci” en memoria de las víctimas del franquismo, también cantó “Nit i Boira” en memoria de Guillem Agulló y de los que como él asesinó el fascismo español. Al final, dijimos sus nombres en voz alta, era una manera de estar aún más con todos ellos y ellas. Después, dejamos sus nombres clavados en la hierba que cubre sus restos, junto a las flores, aunque sabemos que el Ayuntamiento de Valencia los dejará pocas horas. Nos despedimos de todos ellos y ellas hasta el próximo homenaje interpretándoles sus himnos: el Himno de Riego, la Internacional y A las Barricadas. Pero antes les habíamos interpretado La Muixeranga, nuestro himno valenciano a los caídos por defender la libertad y los derechos de nuestro pueblo.

Por la Verdad y la Justicia, honor y gloria a las y los caídos; juicio y castigo a los culpables !!

Por la Memoria y contra la Impunidad, medidas para que aquellos crímenes no vuelvan a repetirse !!

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0