Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

Hui, 14 d’abril: Dia de la República

NO PASSARAN. Una història d’homes i dones que van lluitar contra el feixisme.

Entrevista a Daniel Burkholtz director de "No passaran", el documental alemany sobre alguns dels últims testimonis que van lluitar contra el feixisme

dijous 14 d'abril de 2016

Daniel Burkholtz és el director de "No passaran", el documental alemany sobre alguns dels últims testimonis que van lluitar contra el feixisme.

"Per què se’n va anar a lluitar?" Aquesta pregunta deixa pensarós a en Gerhard Hoffmann, un austríac de 96 anys, veterà de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial, que va lluitar contra el Feixisme : "No ho puc descriure en poques paraules". Llegiu l’entrevista a Daniel Burkholz, autor de NO PASARAN

En el seu documental vostè posa el focus especialment en el paper de les dones a les milícies republicanes. Què el va motivar a fer-ho ?

Les dones van lluitar de la mateixa manera que els homes contra el feixisme i la dictadura. De fet, van ser moltes les dones que van adoptar aquest compromís. La Rosario Sánchez Mora, la dona a qui es refereix la seva pregunta, és un exemple fascinant.

I això va ser així tant en les Milícies Republicanes com en el moviment de resistència a la Segona Guerra Mundial, on també van participar-hi moltes dones. Voldria mencionar l’Onorina Pesce, una altra protagonista de NO PASARAN. En canvi, aquelles dones no van rebre l’estimació i el reconeixement que clarament es mereixerien pel que van fer. NO PASARAN és una contribució per tal de reparar aquesta injustícia.

Sens dubte, l’espectador d’avui dia quedarà sorprès en descobrir quin va ser el tractament de les autoritats franceses cap al poble republicà, que després de ser derrotat va creuar la frontera de l’altra banda dels Pirineus. Avui veiem un paral·lelisme dramàtic amb la situació dels refugiats afgans i siris. Quina lliçó haurien d’extreure les autoritats europees de l’experiència de l’exili en aquella època ?

Tractar els refugiats com el que són : éssers humans que necessiten ajuda i aixopluc -i això és el que se’ls hauria de donar. Però els governs de molts països europeus, com Hongria, Macedònia, Croàcia, Àustria, Polònia, etc. -per mencionar-ne només alguns-, no ho fan. Això és una violació dels drets humans de dimensions gegantines. Aquesta violació s’hauria d’aturar immediatament

Un testimoni de la seva pel·lícula explica una anècdota reveladora, quan relata la proposta que l’exèrcit francès va fer als lluitadors republicans detinguts en els camps de concentració. En demanar-li que s’unís a la Legió Estrangera (les tropes de l’imperi francès en els territoris colonitzats) el seu protagonista va rebutjar l’oferta, i va dir que ells no eren mercenaris. Com descriuria els ideals dels lluitadors republicans i la seva consciència sobre el perill del feixisme ?

Deixi’m que respongui aquesta pregunta juntament amb Gerhard Hoffmann, uns dels protagonistes de NO PASARAN : "No es podria explicar amb poques paraules".

Per això vaig fer aquesta pel·lícula, on els homes i les dones responen ells mateixos de la manera més apropiada. La majoria d’ells sabien el que significava el Feixisme : alguns ho sabien perquè ja havien experimentat el Feixisme en els seus països natals, d’altres perquè tenien una formació social i política que va elevar la seva consciència. Bàsicament, hi havia una varietat de raons i motivacions per a la seva lluita.

A la pregunta que m’ha fet s’està referint a Kurt Golkstein, que va estar pres en els camps de concentració francesos, des d’on va ser enviat al camp de la mort d’Auschwitz. A la pel·lícula ell explica que el seu objectiu principal era lluitar i derrotar el Feixisme. A Espanya va tenir l’oportunitat de la lluita armada. Per a ell, derrotar el Feixisme a Espanya hauria estat el primer pas per derrotar Hitler a Alemanya.

D’altres, com els germans Almudever, tenien una forta motivació per lluitar per la llibertat i la justícia social ; el segon, Vincent Almudever, ens va dir que lluitaven també per tal de no tenir una alimentació insuficient -cosa que era bastant comuna per a molts treballadors rurals del camp espanyols durant la primera meitat dels anys 30.

Finalment, Gerhard Hoffmann ens va dir que la seva lluita, si més no la lluita seva i la dels seus amics, no era només una lluita contra el Feixisme, sinó també una lluita per una societat millor amb llibertat, equitat, justícia, l’oportunitat i la possibilitat de tenir una bona vida per a tots.

Investig’Action

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0