Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

Ha estat presentat el dimarts dia 15 a Barna en roda de premsa

Presentació a Barcelona del manifest "Per la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura"

El manifest reivindica la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura i està subscrit per més de 60 entitats. Està convocat un acte públic a Barcelona el divendres 18 de juny a les 19.30h al passeig del Born.

dimecres 16 de juny de 2010

Aquí podeu llegir el manifest: Per la ruptura amb el Franquisme i la fi de la impunitat dels crims de la dictadura

Acte públic d’homenatge a les persones represaliades pel franquisme i en defensa de la ruptura amb la dictadura

- divendres 18 de juny a les 19,30h al Passeig del Born (Barcelona)

Hi participaran:

Josep Fontana, historiador i catedràtic emèrit (IUHJVV-UPF)

Josep Maria Pi Janeras, ex-pres polític del franquisme i víctima de la tortura

Diego Paredes Manot, germà de ‘Txiki’, un dels últims afusellats del franquisme

Begoña Casado, de l’Associació Memòria contra la Tortura

Ermengol Gassiot, arqueòleg que ha participat en l’exhumació de diverses foses d’assassinats pel feixisme

A més, La Portàtil FM farà l’acompanyament musical.

Roda de premsa

A la presentació del manifest han parlat dues persones en nom de les seixanta entitats adherides al manifest: Stephanie Pérez, d’Endavant, i Bruno Valtueña Sánchez, secretari general de la CGT de Catalunya. També hi ha parlat Ramón Piqué, de l’Associació Memòria contra la Tortura, i que va ser represaliat pel jutge Garzón el 1992, juntament amb desenes d’independentistes catalans, per tal d’explicar els motius per als quals consideren que no ha de ser aquest jutge el que encapçali la persecució dels crims del franquisme.

A la roda de premsa, Stephanie Pérez ha explicat: "Les entitats que firmem el manifest entenem que per a caminar cap a la plena democràcia cal fer la ruptura pendent amb la dictadura, indispensable per avançar cap a una societat igualitària i cap a la consecució de les llibertats individuals i col·lectives. Les organtizacions que donen suport al manifest perquè reivindiquem la ruptura pendent amb el franquisme i perquè considerem que un tribunal hereu de l’Estat franquista (l’Audiència Nacional espanyola) i qüestionat pels organismes de defensa dels drets humans, amb Garzón al capdavant, no té ni credibilitat ni legitimitat per a jutjar els crims del franquisme".

Al Camp de la Bóta, on el franquisme va afusellar 1.700 persones

La roda de premsa s’ha fet al Camp de la Bóta, un dels indrets on es van afusellar més persones a Barcelona durant els primers anys del franquisme. Hi ha documentat com a mínim l’assassinat de 1.700 persones per part del règim franquista en el lloc on s’ha fet la roda de premsa. Un cop afusellats, els cossos sense vida eren enterrats en fosses comunes a Montjuïc.

Organitzacions i persones adherides al manifest

Entre les seixanta organtizacions signatàries hi ha entitats de la memòria com l’Associació Memòria Contra la Tortura, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya – ARMHC o el Fòrum per la Memòria del País Valencià. A més, hi donen suport un ampli ventall d’organitzacions de l’esquerra política i sindical, entitats socials, a més de col·lectius d’àmbit local. De les entitats que hi donen suport, a la roda de premsa d’aquest migdia hi han assistit representants de la CGT Catalunya, Endavant, la CUP, les JERC, les Joves del PSM (Partit Socialista de Mallorca) i l’Associació Memòria Contra la Totura.

A banda de les organitzacions adherides, més de 300 persones del món acadèmic, cultural, comunicatiu, educatiu, sindical, polític i d’altres àmbits donen suport al manifest. Destaquen les adhesions d’historiadors estudiosos del franquisme com el catedràtic de la UPF Josep Fontana o el professor de la Universitat de Sevilla Francisco Espinosa. A més, també hi donen suport ex-presos polítics del franquisme.

"Cal acabar amb la hipocresia dels qui frenen la justícia amb les víctimes" Bruno Valtueña ha començat recordant la persecució que va patir el sindicalisme per part del règim franquista, i ha lamentat que l’actual sistema polític continuador de la dictadura ara fa reformes laborals contra els drets dels treballadors.

Aquest sindicalista ha reivindicat la necessitat de recuperar la memòria històrica. Ha denunciat que l’Estat espanyol encara no ha signat la Convenció Internacional de Desaparicions Forçoses, precismament perquè això l’obligaria ha investigar i a jutjar els qui van ser-ne resposnables polítics.

El secretari general de la CGT Catalunya ha afegit que "cal acabar amb la hipocresia dels partits polítics que aquí frenen la recerca i la justícia per les vícites del Franquisme". I ha recordat que els historiadors han recollit els noms de 130.000 persones desaparegudes pel franquisme i enterrades en fosses comunes a l’Estat espanyol. Per Bruno Valtueña, "la repressió franquista s’ha d’entendre com a part indissociable del projecte polític franquista i de l’església catòlica".

Finament, Valtueña ha llegit un fragment d’una cançó del cantautor Raimon per subratllar el silenci que hi ha hagut i hi continua havent sobre els crims del franquisme:

"Jo vinc d’un silenci

antic i molt llarg,

jo vinc d’un silenci

que no és resignat,

jo vinc d’un silenci

que la gent romprà,

jo vinc d’una lluita

que és sorda i constant."

Garzón, un jutge que no va voler investigar denúncies per tortures

Ramón Piqué ha començat la seva intervenció explicant que el 1992 desenes d’independentistes catalans van ser detinguts poc abans dels Jocs Olímpics en l’anomenada Operació Garzón, ja que la va encapçalar aquest jutge. Aleshores, molts dels detinguts van denunciar que havien estat torturats per la policia durant els dies en què havient estat detinguts, però Ramón Piqué (que va ser un d’aquells detinguts), ha lamentat que Garzón no va ordenar que s’obrís cap investigació per aquelles tortures. Anys més tard, però, el 2004, les denúncies per tortures van arribar al Tribunal de Defensa dels Drets Humans a Estrasburg, que va condemant l’Estat espanyol per no haver investigat les denúncies.

És per aquells fets, i també per denúncies per tortures que altres persones han presentat davant del jutge Garzón i que ell no ha volgut investigar, que Ramón Piqué considera que "l’Audiència Nacional espanyola té un paper destacat en la impunitat de què gaudeix la pràctica de la tortura a l’Estat espanyol". A més, Piqué ha recordat que aquest tribunal té arrels franquistes, ja que és hereu del TOP (Tribunal d’Ordre Públic, del franquisme".

Piqué ha lamentat que "30 anys més tard de la mort de Franco, l’Estat espanyol continua apareixent en informes internacionals que denuncien la pràcticta de la tortura". I ha recordat que d’ençà de 2001 a l’Estat s’han presentat fins a 6.000 denúncies per tortures contra agents dels cossos repressius de l’Estat.

Finalment, Piqué ha subratllat que els signataris del manifest no estan d’acord que es jutgi a Baltasar Garzón per voler investigar els crims del Franquisme. Però en canvi, sí que consideren que s’hauria de jutjar Garzón per haver encobert la tortura, tal com denuncien diversos informes internacionals.

Reivindicacions del manifest unitari

D’acord amb tot el que exposa el manifest, Stephanie Pérez ha exposat les reivindicacions que tenen les organitzacions que hi donen suport:

- Depurar les responsabilitats polítiques dels crims del franquisme, que a més de les desaparicions i execucions, també contemplen els empresonaments, les tortures, expropiacions de béns a particulars, etc. Derogar la Llei d’Amnistia del 1977 que manté la impunitat.

- Decretar la il·legalitat de les mesures repressives del franquisme, com les derivades de la Ley de responsabilidades políticas.

- Suprimir l’Audiència Nacional, hereva dels tribunals d’excepció de la dictadura.

- Revisar i restituir les propietats confiscades, i aquelles adquirides mitjançant compres forçoses a persones reprimides (mortes, preses, exiliades, etc.).

- Reformar de la Llei de la memòria històrica, per tal que faciliti la reparació judicial a les víctimes i no només un reconeixement nominal per via administrativa.

- La creació d’un tribunal especial per afrontar aquest procés que ja fa anys que s’hauria d’haver obert contra la dictadura."

>> Més informació i recollida d’adhesions col·lectives i individuals: http://fiimpunitatfranquisme.wordpress.com

>> Per dubtes o per si voleu les fotografies en millor resolució: fi.impunitat.franquisme@gmail.com

Convoquen:

Alerta Solidària, Associació Memòria Contra la Tortura, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya – ARMHC, Fòrum per la Memòria del País Valencià, Fundació Andreu Nin, Comissió de la Dignitat, Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa, Associació Els Verds Esquerra Ecologista, CAJEI, Casals de Joves de Catalunya, CGT-Catalunya, CJC/Joves Comunistes del Poble Català, Corrent Roig, COS, CUP, En Lluita, Endavant-OSAN, Espai Jove de la Intersindical-CSC, Intersindical-CSC, JERC, Lluita Internacionalista , Maulets, Moviment de Defensa de la Terra (MDT), Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, Revolta Global-Esquerra Anticapitalista de Mallorca, STEI-i (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical de les Illes Balears), Estrat Jove (Col.lectiu d’estudiants d’arqueologia), Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ), Praxis, Associació de Joves Investigadors en Història i Ciències Socials, Esplais Catalans-Esplac, Acció Autònoma (Terrassa), ARA 9barris, Assemblea de Joves del Camp de Morvedre (AJCM), Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca del Penedès, Associació Cultural La Fornal (Vilafranca del Penedès), Ateneu Republicà de Gràcia, CSA La Maranya (Lleida), Casal Can Capablanca (Sabadell), Casal Popular Voltor Negre (Palma). Centre Social “Terra” (Benimaclet), Col·lectiu de Resistència Antifeixista, Dolça Lluita, Col.lectiu Antipatriarcal de la UAB, Dones Llibertàries, Independentistes de la Safor, KaosEnLaRed, Kasal Okupat i Autogestionat Joan Berney (Terrassa), La Barraqueta (Ateneu independentista de Gràcia), Llibertat.cat, Seminari d’economía crítica Taifa, Suport Ponent - web d’informació de Ponent, Trobada Alternativa de Nou Barris, Universitat Comunista dels Països Catalans

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0