Víctimes del genocidi franquista. Ni oblit ni perdó: justícia

Les fosses comunes: exhumacions administratives i judicials

dilluns 22 d'abril de 2013

1. Què són les exhumacions administratives?

Actualment, es permet que familiars de víctimes, col·lectius o organitzacions que s’hi vulguen implicar, puguen excavar les fosses comunes on es troben persones represaliades durant el franquisme, exhumar les restes i emportar-se-les al cementeri que troben adient. Aquesta permissió és una excepcionalitat de l’Estat espanyol, on ja s’han practicat nombroses exhumacions d’aquest tipus.

2. Per què el Fòrum per la Memòria del País Valencià s’oposa a les exhumacions administratives?

Segons la legislació vigent, quan es troba un cos soterrat il·legalment, s’ha de fer una exhumació judicial, és a dir, s’ha de personar el jutjat per fer un alçament de cadàver, una anàlisi forense ha d’esbrinar les causes de la mort i, finalment, una investigació policial ha d’aclarir les circumstàncies dels fets i els perpetradors d’un possible assassinat. Les exhumacions administratives, per molt ben documentades que estiguen, no serveixen per acreditar judicialment que aquella fossa va existir i que s’hi van trobar uns cossos, ja que no s’ha personat el jutjat ni s’ha fet d’acord amb la legislació vigent.

3. Per què a l’Estat espanyol s’aplica aquesta excepcionalitat?

Perquè amb les exhumacions administratives es destrueixen les proves del genocidi franquista; primer es va destruir molta de la documentació que implicava els genocides i ara es destrueixen les proves físiques, ja que les restes de les víctimes ens donen la informació exacta sobre les seues morts. Com que no se segueix cap protocol d’exhumacions legalment aprovat, l’Institut de Medicina Legal no hi intervé mai i la manipulació de les restes implica, en molts casos, la destrucció de proves. En general, les restes es fiquen als nínxols que s’hagen decidit i així es pretén tancar el problema.

4. Quin és el posicionament del Fòrum per la Memòria del País Valencià?

Les exhumacions són imprescindibles per a la investigació, i per això volem que se’n facen totes les que siguen necessàries, però sempre de tipus judicial, és a dir, d’acord amb la legislació vigent. A l’Estat espanyol hi ha un protocol policial, judicial i forense per a ser aplicat tant ens aquests casos com en qualsevol altre. Mostra d’això és que, quan es troben restes humanes, per molt antigues que siguen, hi ha un afany per esbrinar totes les dades. Però quan es tracta de restes del període franquista, la immobilitat en aquest sentit és absoluta.

5. Què pots fer si tens un familiar soterrat i vols dur a terme una exhumació judicial?

Les lleis d’Amnistia (1977) i de Memòria Històrica (2007) faciliten les exhumacions administratives però no les judicials. L’argument, repetit a les famílies, sobre la necessitat d’exhumar les restes per donar-los un soterrar digne amaga, sovint, l’interès per acabar amb les proves físiques.

A les víctimes del franquisme no cal retornar-los la dignitat, perquè mai no la van perdre, sinó fer-los justícia. Cal senyalitzar i protegir les fosses on van ser soterrades, però en cap cas destruir-les, com es fa amb les exhumacions administratives. Volem pensar que, en el futur, hi haurà una estructura social diferent a l’actual i es recercarà què va passar realment durant la dictadura. Si ara permetem la destrucció de les proves, però, tallarem de socar-rel la possibilitat d’investigar-ho.

SPIP | esquelet | | Mapa del lloc Web | Seguir la vida del lloc RSS 2.0